Curses de fons

Hi va haver un temps que els reis de l'atletisme eren els corredors de fons, els maratonians, els esquifits dominadors del 10.000 o el 5.000, la seva paciència, el seu turment, la miraculosa reserva de força que espremien en uns últims metres d'autèntic ofec. Era l'època del finlandès Paavo Nurmi, considerat un dels primers atletes professionals de la història perquè un dia, mentre s'entrenava com era costum a principis dels anys vint, vinga a córrer fins a extenuar-se camps a través, se li va acudir cronometrar-se; des d'aleshores, no és que es fes més fort, va ser més metòdic. Nurmi va guanyar nou medalles d'or als Jocs Olímpics i va batre més de vint rècords mundials de la distància, sempre elegant, sempre eficient, fins que va arribar el txec Emil Zapotek, i en una sola competició, als Jocs de Hèlsinki de 1952, va guanyar en una proesa mai igualada les tres proves de gran recorregut, inclosa la marató. Van ser els últims dies de glòria dels corredors europeus, relegats des de fa dècades pels tenaços i menuts atletes africans, pel pioner de tots ells, Abebe Bikila, que no tenia ni sabatilles, per l'introspectiu Hicham El Guerrouj, pel lleugeríssim Haile Gebrselassie, pel seu portentós deixeble, Kenenisa Bekele, capaç de córrer els últims mil metres del deu mil a Berlín, com si tot just hagués arrencat, en un temps rècord de dos minuts i mig. Fills de la colonització i la pobresa, quan corren, són tot sofriment; amb ells, més que en cap altra ocasió, la cursa de fons torna als seus orígens, a l'estètica del sacrifici, la perseverança, la soledat, a l'esport com un art de la respiració i la sang. És un espectacle grandiós, humaníssim, emocionant. Però el seu estil ja no es porta; impressionen molt més les marques explosives, ultraveloces, quasi circenses, d'Usain Bolt, que com que ve del Carib gasta a sobre unes maneres alegres i desimboltes, una mica burletes i arrogants, molt d'escola ianqui, ben mirat. Bekele, en canvi, corre com sota el sol africà, sense pantomima ni presumpció, pura fragilitat sota la mirada dels lleons.