La columna
Altres vies
La violència envers les persones sempre m'ha esgarrifat. Ara bé, quan es tracta de confrontacions entre manifestants i policies confesso que la violència d'aquests últims sol esgarrifar-me una mica més que la dels seus contrincants civils, potser perquè tinc la sensació –com a contribuent que sóc, com tothom, als
sous policíacs– que estic fent micromecenatge per a un espectacle al qual mai no hauria assistit voluntàriament. És cert que durant una manifestació, pot ser difícil de distingir els que hagin llançat pedres dels que intenten fer resistència passiva. Ara bé, això no dóna carta blanca als policies antidisturbis perquè tractin tothom –incloent-hi els vianants, de vegades– com si fos un hooligan en potència. Per exemple –segons La Directa (20/5/14)– quan 20 persones van muntar una protesta ben pacífica a l'estació de Sants en contra del desallotjament aleshores imminent de Can Vies (un centre autogestionat per 14 entitats populars que hi organitzen desenes d'activitats culturals i polítiques des de fa 17 anys) els policies (urbans i Mossos) els van fer fora a base de cops de puny i puntades de peu poc protocol·laris i si no ho heu vist és perquè van confiscar la càmera del manifestant que ho filmava tot. I després va venir el desallotjament esmentat i les lluites al carrer.
Es pensi el que es pensi del comportament d'alguns manifestants, no es pot dir, amb la mà al cor, que el de la policia antidisturbis va ser sempre modèlic, com tampoc ho era en el cas Quintana el 2012 o a la plaça Catalunya el 2011 o el dia de Sant Jordi de 1985 o durant la vaga dels miners britànics el 1984 o al maig del 68 a París o en tantes i tantes manifestacions arreu del món en què homes uniformats, pagats i presumptament professionalitzats –però incontrolats, tanmateix– han repartit llenya a tort i a dret, emparats pel monopoli de la violència que la llei els atorga. No dec ser l'únic al qual la violència envers les persones sempre l'esgarrifa. Vingui d'on vingui.