Caixes buides

Es veia venir. Massa temps esperant una adequada reforma del finançament dels ajuntaments, abandonats a la bonança de les plusvàlues immobiliàries, i ara resulta que les caixes estan buides. Els ajuntaments no tenen diners i tampoc no disposen de mitjans per recaptar-los. A moltes cases consistorials, a les caixes de cabals només s'hi amunteguen factures impagades, i l'equip de govern de Roda de Berà ha entrat en la dinàmica de l'ERO, creant un precedent a tenir en compte.

Els ajuntaments han alertat que hauran de retallar serveis davant la impossibilitat de pagar-los. A les festes majors es tiren menys coets i els aperitius populars desapareixen de les inauguracions, mentre es retallen subvencions i es renuncia a moltes alegries. Durant temps, molts consistoris han estat can seixanta i els diners han corregut fluidament per tapar forats i comprar voluntats, mentre qualsevol tècnic podia aspirar a viatjar per mig món, a compte de l'empresa municipal, per veure experiències alienes o recollir informacions amb vista a una futura bona gestió. Tot estava justificat i conec regidors i càrrecs de confiança que han viscut amb el passaport a la boca. Eren temps de vaques grasses.

Però s'ha de reconèixer que són els ajuntaments l'administració més propera a la ciutadania i que han hagut d'assumir serveis necessaris sense tenir diners per cobrir-los. Ara, caldrà retallar algunes prestacions i això pot ser conflictiu, quan molts ciutadans han convertit aquests serveis en temes d'utilitat imprescindible. Serà difícil evitar el conflicte entre administració i administrat, quan comenci l'hora de les renúncies.

Amb tot, els governs municipals haurien de ser curosos en valorar per on cal retallar. A vegades s'han creat serveis innecessaris, llocs de treball sense contingut i despeses gratuïtes. S'haurà de ser intel·ligent i fer una planificació d'estalvi prou correcta i, també, considerar la necessitat de molts càrrecs de confiança i contractes de personal poc justificats. Quan es diu que s'haurà de reduir serveis per poder continuar pagar la nòmina, també s'hauria de dir que caldrà valorar el gruix injustificat de la nòmina per no haver de renunciar a alguns serveis.

Ah! I des dels consistoris no es pot renunciar a exigir, al nivell que correspongui, una millor normativa de finançament dels ajuntaments, amb millor aportació econòmica i amb bona delimitació del que és competència municipal i del que correspon a altres administracions. Mentre, no queda més remei que contemplar les aranyes que es multipliquen dins les caixes de cabals dels consistoris.