Futbol i drogues i prostitució
A l'hora de redactar aquest comentari, està a punt d'inaugurar-se el polèmic campionat de futbol del Brasil. El país amfitrió té problemes que, naturalment, repercuteixen en una manifestació que, en circumstàncies normals, hauria de ser una causa de satisfacció popular, i no, com és el cas, un motiu de protesta ciutadana. A més a més, l'entitat organitzadora, és a dir, la FIFA que presideix aquell Sepp Blatter que imita la gesticulació del Chiquito de la Calzada, presenta una trajectòria dividida entre l'èxit esportiu (tot i que els tres països més importants del món –la Xina, Índia i els EUA– no destaquen precisament per la pràctica del soccer) i les crítiques als directius que ja són qüestionats pels patrocinadors de tot el cotarro, com ara Sony, Adidas, Visa, Coca-Cola i Hyundai. Aparentment, es volen marcar distàncies amb les sospites que l'adjudicació del campionat del 2022 a Qatar va comportar remuneracions indegudes. Cosa que resulta difícil de compaginar amb un missatge d'ètica, integritat i joc net. De fet, la FIFA no s'ha aplicat la lliçó dels Jocs d'Hivern de Salt Lake City. En efecte, ara fa 15 anys ja van fer-se revelacions de possibles suborns al COI, i Samaranch i la seva família van resultar esquitxats amb compareixença del titular a la Cambra de Representants dels EUA i amb el compromís de reformes que ajudessin a restablir urgentment un mínim de credibilitat i transparència que no es podia diferir en el temps.
A nivell internacional, doncs, s'imposa la immediata reforma d'un organisme que barreja mèrits amb sospites fundades de manipulació i que no resistiria un cinquè mandat de l'actual aiatol·là suprem si no es fa immediatament una reforma que posi al dia l'anacrònic sistema de no respondre davant de ningú. Si la FIFA és capaç de fer un aggrornamento encara podria escriure pàgines glorioses, però si no, podria trobar-se en una situació com la de Bernie Ecclestone, capo de la fórmula 1, soci d'Agag (l'únic gendre més ben retribuït que Urdangarin) i, inevitablement, gran amic de J.M. Aznar, que ara s'arrossega pels tribunals alemanys per culpa d'un presumpte suborn al director del landesbank de Baviera que ja ha ingressat a la presó. No se sap si el Brasil podrà guanyar el campionat, però políticament i des del punt de vista del cost social, abans de començar la competició ja ha perdut: per cert, els bancs que han fet pronòstics per a orientar les inversions dels seus clients donen d'altres guanyadors. Per exemple el Danske Bank destaca les candidatures de Xile i Uruguai.
A nivell interior espanyol destaca, en canvi, la proposta dels inspectors d'hisenda de legalitzar la prostitució i les drogues toves per a augmentar la recaptació. A Grècia, a fi de quadrar la comptabilitat, ja ho van fer. I ara s'ha despenjat també el Regne Unit amb la voluntat d'obligar les prostitutes i els traficants a aportar una recaptació estimada en 10.000 milions de lliures esterlines. La decisió faria aflorar un 5% suplementari al PIB britànic. Els italians ja han previst que, en el seu cas, l'augment del PIB seria del 5,3% entre sexe i cocaïna. A la Gran Bretanya, en relació amb el PIB del 2009 el sexe hauria representat 5.300 milions de lliures i les drogues 4.400 milions. El nombre de prostitutes s'estima en 60.800, amb 25 clients a la setmana i amb una tarifa mitjana de 67 lliures. D'altres països que ja han introduït aquests conceptes al seu PIB són Estònia, Àustria, Eslovènia, Suècia i Noruega. Ja, posats a fer, el ministre Montoro podria dir als ultres que reclamant un judici per alta traïció contra el president de la Generalitat que, segons el primer ministre Italià, Renzi, els culpables d'alta traïció són els que practiquen la corrupció de tangentopoli contra la qual el govern de Roma ja ha començat a empresonar culpables. Potser a l'extrema dreta d'aquí, a la casta també en trobarien molts, de presidiables.
