Falten 146 dies

Quan el lector estigui llegint aquest paper faltaran exactament 146 dies perquè se celebri la consulta. O no. I ha transcorregut més de la meitat del temps des del dia que Mas va anunciar que la consulta es convocaria per al 9 de novembre. Sense ànim d'exhaustivitat, podem dir que el Procés de Transició Nacional està guanyant per punts, perquè les complicitats endògenes, i sobretot les exògenes, s'eixamplen, lentament però obstinadament. La proximitat d'un nou Onze de Setembre, amb la descàrrega emocional i sentimental que inclou, presagia que els cinc mesos que falten fins a arribar al 9 de novembre, apunten a un calendari, si no més fàcil ni senzill, més il·lusionant per al sobiranisme. La immobilitat antipàtica i l'enroc que han mantingut en els sis mesos passats els aparells de l'Estat espanyol, tanmateix, és previsible que variïn. No canviarà l'estratègia, perquè mantenir la unitat territorial és l'estratègia prioritària dels atrinxerats a la rasa de la Constitució Espanyola. Però amb tota probabilitat canviarà la tàctica, ja que el “no” absolut (ni que sigui disfressat de “democràtic”) només ha estat útil per produir l'efecte contrari: incrementar el “potser sí” i refermar el “sí”.

Així les coses, sembla immediat que l'Estat espanyol engegui una nova tàctica. El que encara no sabem és quina serà. O la tàctica (en altres àmbits anomenada “del policia bo”) consistent a posar sobre la taula qualque proposta d'eixamplament de l'autogovern català, que aniria avalada pel nou monarca i que comptaria amb la resignació dels dos (o ara ja tres) partits més importants de l'àmbit estatal. O la tàctica (en altres àmbits anomenada “del policia dolent”) consistent a recórrer a la coerció en el sentit més clàssic del terme, que aniria avalada pel silenci còmplice del nou monarca i que comptaria amb l'actuació estel·lar del govern de Mariano Rajoy, amb els ministeris d'Interior, de Justícia i de Defensa com a artistes convidats.

Tant si la nova tàctica és l'una com l'altra, estarem davant del primer petard i de “pegar l'espantà”. Aleshores veurem quants en queden dins i fora del Procés. Serà el clímax, abans del desenllaç.