Felip VI

No sé si recorden els temps d'Aznar, quan la monarquia va començar a trontollar. Perquè la proclamació de Felip VI ve d'aquí, dels deliris de grandesa del president petitó. Els monàrquics es van extingir entre la fugida d'Alfons XIII, l'establiment de la II República, la Guerra Civil i els 40 anys de dictadura. Això ho sap qualsevol que hagi estudiat història. Després de l'expulsió d'Isabel II, el 1868, els Borbons van tornar a Espanya comprant la fidelitat de l'alta burgesia catalana amb títols i inversions. A l'Exposició Universal de 1888, per exemple, l'alcalde Rius i Taulet va gastar els diners que no tenia conscient que els Borbons necessitaven Catalunya i que el règim de 1714 s'havia acabat amb la monarquia constitucional de Prim i la I República. Després de Franco, el rei Joan Carles va jugar un paper semblant. És així que un franquista català va aconseguir uns jocs olímpics per a Barcelona. El rei era la garantia que l'Estat donava a les elits barcelonines que ni el poble català ni el govern de Madrid no amenaçarien el seu statu quo. Era el mateix paper que havien jugat Alfons XII i Alfons XIII abans que la II República deixés sense poder les elits comprades pels Borbons i forcés l'exèrcit espanyol a intervenir. Després de la dictadura, Joan Carles va convertir en monàrquics sobrevinguts tots els falangistes i tots els comunistes que volien oblidar el franquisme però aprofitar la seva herència: sobretot els pijos catalans i els líders de la immigració, que havien assolit un paper central al país gràcies a l'espai deixat per la repressió. El 2000, Aznar va creure que per rematar la feina iniciada el 1714 per Felip V calia apartar el rei Joan Carles. Ara el seu fill cita intel·lectuals catalans o republicans el dia de la proclamació, com si aquí no passés res. Però l'única possibilitat que té de salvar la monarquia és avançar-se a la revolució i mirar de garantir la llibertat dels pobles d'Espanya. L'alternativa és ensorrar-se altre cop amb l'antic règim castellà com Isabel II o Alfons XIII.