Rei o botxí

Tu pots ser rei o botxí. És un atzar que no depèn de tu, et ve donat. Quan et toca ser rei et fan reverències, t'adulen, et reserven els llocs preeminents, pots dir qualsevol cosa perquè et riuen totes les gràcies i t'aplaudeixen tant si dius blanc com si dius negre. Et fan la cadireta de la reina per portar-te a tot arreu i pots disparar amb pólvora del rei, vull dir que ho tens tot pagat. Vius com un rei, és clar, no tens rei ni papa que t'excomuniqui, però, recorda, rei del cel!, que tot és relatiu i que al país dels cecs el borni és el rei.

El mateix atzar que t'ha fet rei et pot fer botxí o forat d'aigüera. La fortuna muda, el teu regnat pot ser tan efímer com el rei de la fava del tortell de Reis. En lloc de demà m'afaitaràs o un be negre amb potes rosses, saps què diuen els francesos? Comme je suis le roi d'Espanya; és a dir, que una cosa és tan certa com que jo sóc el rei d'Espanya, i la història ensenya que ni el mateix rei d'Espanya pot estar segur de ser un rei vitalici. Perquè tots tenim un rei al cos i exercim una monarquia il·lusòria com la del còmic Rey que rabió. Al capdavall som tots iguals. Com diu la dita: mor el rei, mor el papa, de morir ningú s'escapa, o, com filosofava la meva àvia, caga el rei, caga el papa, de cagar ningú s'escapa.

Rei o botxí o taba o ossets o marranxa o marraquinca. De moltes maneres es diu aquest joc antiquíssim en què un os del peu d'un corder fa de dau i, segons quina cara surt, et toca un paper o un altre. Ara ets rei i dónes ordres a tothom, ara ets botxí i has de complir les ordres del rei. Ara ets panxa o panxa de bisbe i reps un càstig. Ara ets forat d'aigüera i t'abaixes al nivell de la plebs. Ets rei mentre l'osset te'n deixa ser, però una tirada dels altres et redueix a súbdit ras. No et confonguis, doncs, el dau dels ossos et fa un rei del mambo que només dura una cançó. Ho sap tothom des dels temps del rei Pepet.