Manaires

No sé si ho és o si no. Però he escoltat molts comentaris que diuen que sí, que la nova reina espanyola és una manaire... i ho diuen en to despectiu. I aquí rau el problema. Si Letícia és manaire o no, no em provoca ni fred ni calor ja que no m'afecta en absolut. El que sí em preocupa és l'habitual confusió que es produeix, quan es parla d'una dona, entre manaire i altres qualificatius com podrien ser decidida, ferma, convincent... Tot això ho explicava fa uns dies en un article l'experta en comunicació i catedràtica de la UB Estrella Montolio. Es lamentava que massa sovint a una dona se la qualifica de manaire quan senzillament el que fa és manifestar una opinió pròpia, en comptes de mantenir-se en un segon terme. Per contra, un home que fa el mateix se'l considera valent, solvent, actiu, eficient, decidit... Un exemple de l'ús erroni del llenguatge i un exemple més que mostra que encara queda molt camí per recórrer per a la igualtat. Perquè no ens equivoquem, en aquest cas el nom no fa la cosa. Una dona amb opinions, activa, decidida i solvent, no és una manaire amb totes les connotacions negatives que desprèn aquesta paraula. No tinc ni idea de si Letícia reuneix totes aquestes condicions, però sí sé que a partir d'ara podrà fer com Condolezza Rice o Beyoncé i apuntar-se a la campanya que va llançar fa pocs mesos la número dos de Facebook amb l'eslògan “Jo no sóc una manaire. Sóc la cap.” L'objectiu, ensenyar que l'ambició ni és dolenta ni és cosa d'homes. No ho té fàcil, i encara menys en una societat com la nostra on de caps femenines n'hi ha molt poques. A multinacionals com Toyota hi ha 82 dones entre 9.400 càrrecs directius; a Sony, 264 dones entre 5.900 directius; Honda va incorporar fa poc la primera dona a la seva junta directiva, i als consells d'administració de les empreses de l'Íbex 35 hi ha 75 dones contra 424 homes. Els números són prou representatius per no haver d'afegir gaire res més. Només que les dones que fan de cap han de superar moltes reticències per part dels homes i, sorprenentment, també per part d'altres dones. Sense oblidar les diferències de sou que són com a mínim d'un 30%. O sigui que elles haurien de treballar una mitjana de 85 dies més a l'any per cobrar el mateix que ells. I a més, encara s'han d'escoltar que són manaires? Doncs no, anem amb compte amb l'ús de les paraules!