Blanc o negre? Més aviat gris

Per bé que les enquestes encara mostren que el sí i el no són lluny de situar-se frec a frec –alguns analistes, com ara el politòleg i catedràtic de la Universitat d'Aberdeen Michael Keating, creuen que serà avançat l'estiu quan l'independentisme guanyi el terreny que li falta per situar-se a una o dues passes de la victòria; en parlaré un altre dia més en concret–, ningú no malbarata cap dada per esgarrapar el que pugui. El que passa és que, de vegades, les armes a l'abast no tenen cap efecte. Forces que s'anul·len.

L'institut Fraser of Allender, de la Universitat de Strathclyde (Glasgow) va publicar, dijous passat, un estudi segons el qual la imminent pujada dels interessos per part del Banc d'Anglaterra (BdA) –s'especula sobre la possibilitat de fa mesos; el director, Mark Carney, n'ha parlat expressament– posaria en perill la recuperació econòmica d'Escòcia. A menys de tres mesos del 18 de setembre, una acció sorgida de Londres que tingués un efecte semblant podria ser preocupant, en teoria, per a l'unionisme. El director de l'informe, l'emèrit Brian Ashcroft, sosté que és el desbocat augment dels preus de l'habitatge de Londres el que fa perillar la bona marxa de l'economia escocesa, ja que, per tal de refredar un mercat alcista que ha observat augments de fins al 16% entre el 2013 i el 2014 en algunes zones de la capital britànica i una mitjana superior als vuit punts, el BdA no tindrà més remei que prendre mesures radicals.

La suposada influència negativa de Londres sobre l'economia escocesa podria ser munició oportuna per al Yes Scotland. Però, en aquest cas, l'independentisme ha preferit mirat cap a una altra banda en lloc d'esbombar el document. Cal recordar que un dels objectius del govern escocès és, i sempre que l'electorat sancioni la independència, conservar la lliura esterlina com a moneda d'Escòcia. Fer-ho implicaria sotmetre's a les decisions de política monetària del Banc d'Anglaterra. Molt possiblement, si arribés la independència i després de la negociació Londres i Edimburg establissin que el millor per a tots dos seria compartir la divisa, algunes veus escoceses seurien en el comitè de govern del BdA. Però, al cap i a la fi, Escòcia continuaria com ara, amb una mà lligada a la City.

Tot plegat exemplifica que no hi blanc o negre; sovint el color més rellevant del debat és el gris. Per aquesta raó, potser, encara hi ha entre el 12 i el 20% d'indecisos, segons els sondejos que es consultin. I és aquest grup el que la nit abans decidirà què votar i el que inclinarà el resultat final. El risc d'error de les enquestes, doncs, és més alt que mai.

FALTEN 87 DIES