Abdicació, presses i deutes pendents

Després del llarg immobilisme i la passivitat de Rajoy, de sobte, ara, sembla que tot són urgències, presses i precipitacions. El canvi de ritme, de calendari i de tempo ja ha estat visible en l'abdicació de Juan Carlos i la proclamació de l'hereu. O bé, igualment en un retoc de l'IRPF, pomposament presentat com a gran reforma fiscal quan, en realitat, té tot l'aspecte de ser només una simple gesticulació electoral del PP inspirada per Pedro Arriola. En tots dos terrenys s'han observat reaccions diverses. Per exemple, pel que fa a la monarquia, una de les grans qüestions que s'han plantejat és la del regeneracionisme, la transparència i l'honestedat des de la més alta magistratura fins als nivell més subordinats de la funció pública. Tanmateix, en aquest país superpoblat d'immunitats, imputats o indultats, és comprensible que el govern s'hagi afanyat a ressaltar, en plena improvisació, que l'exrei tindrà condició d'aforat i, a més a més, que l'obtindrà amb caràcter retroactiu. Que no se sap mai què hi pot haver dintre dels armaris i que tots aquests grups de grans empresaris acomodats i autodesignats com a “Marca España”, Consell de Competitivitat, Pont Aeri, Institut Elcano i un llarg etcètera es postulen per encapçalar la projecció exterior de l'economia i demanen que la corona segueixi donant suport a les iniciatives d'internacionalització i les gestions personals per a aconseguir adjudicacions i grans contractes a l'estranger.

El tema té particular importància en un moment de canvi de guàrdia reial, perquè, sense anar més lluny, acaben de sorgir problemes en el més gran contracte exterior mai obtingut per empreses espanyoles. M'estic referint al tren d'alta velocitat La Meca- Medina, del qual l'OHL de Villar Mir és la principal beneficiària. Encara tenim tots a la memòria la recent visita del rei a l'Aràbia Saudita, però resulta que dues setmanes més tard, l'assemblea del país ha demanat a l'agència anticorrupció que faci una investigació sobre els retards de l'execució del projecte atès el sobrecost de 1.400 milions d'euros que les dilacions representen. De moment, no s'apunta ningú, però sí que s'ha avisat que s'ho miraran amb lupa. S'examinaran, doncs, ara les empreses (Copasa –gallega– i Imathia –de l'exministre García Valverde) que va patrocinar el ministre Pepiño Blanco, del PSOE. I també l'OHL, a qui la ministra Pastor vol encomanar que desencalli la primera fase, tal com la ministra Maleni Álvarez va fer amb Zapatero i Sacyr per reparar les desgràcies ferroviàries de l'Hospitalet de Llobregat. En tot cas, queda clar que, després del gravíssim problema del contracte del segle (Sacyr-Canal de Panamà), l'economia espanyola no pot tornar a permetre's un fracàs descomunal. Entre altres raons perquè els saudites són petoners amb els jerarques estrangers, però no toleren bromes pesades. I perquè la “Marca España” no pot ser sinònim de presumpta corrupció, d'ofertes temeràries i de “reformats” que augmenten els costos i, posat el cas, els eventuals suborns. A part, que el papa de Roma ja ha dit que Andalusia és el pitjor
exemple del món industrialitzat pel que fa a l'atur dels joves, que seran una o més generacions perdudes. El president de la Comissió de la UE ha dit també que el Banc d'Espanya, en general, i principalment amb el governador Fernández Ordóñez, sabia perfectament quines eren les males pràctiques dels banquers espanyols (perfil Blesa i Rato) i les tolerava. Per part seva, l'OCDE diu que Espanya és el país on més creix la desigualtat i el vicepresident de la UE, Olli Rehn, es queixa que Madrid no hagi consultat sobre la reforma fiscal. El nou rei s'haurà de presentar per inspirar confiança sobre el rècord de deute del país a uns creditors que demanen concòrdia entre partits i solucions a Catalunya. “Ça y est, le bal commence.”