La columna
Festes
No hi ha ningú capaç de fer una festa de l'Eucaristia com la fem a Berga
Un dia, ves que vaig trobar-me amb dos teòlegs de sabata polida tocant el tema cabdal de la Resurrecció del Senyor. L'un deia que Crist havia ressuscitat en la fe dels apòstols i que eixamplant-les ressuscitava en la fe de cada un de nosaltres. Per aclarir-ho hauríem de dir a la Pepa que Ell no va ressuscitar talment ens ho diuen els evangelis.
L'altre deia que la resurrecció és una festa Pasqual. Preguntat per la Pepa li hauria respost que sí, però que vaja.
Jo vaig dir que creia en una resurrecció en la qual Nostramo ressuscitat havia menjat arengades. La Pepa no preguntaria més.
Ara se me n'acuden unes altres que toquen aquests dies de Corpus a Berga i la nostra Patum. Aquell bon xicot s'havia llegit Schillebeck (rebatua redell tan fàcil com és de dir Puigrrefegut). Bé. Deixem-ho. L'aital teòleg jovençà que les ballava al so de l'holandès va explicar-me que parlar de transsubstanciació de l'Eucaristia no afina prou, que cal dir-ne transsignificació i transfinalització. Sort que la Pepa és massa llesta per entendre-hi res.
Avui dia hi ha alguns teòlegs que s'entesten, com el Blondin, a carregar-nos a collibè i fer-nos passar d'una banda a l'altra del Niàgara per una corda fluixa.
Tocant-les amb aquest flabiol no hi ha ningú capaç de fer una festa de l'Eucaristia com la fem a Berga mentre la Vigília Pasqual s'allargassa fora mida.
Torno a la Patum. Avui dia si pregunteu a segons qui què va passar al segle XIII us contestarà d'escopetada que és el segle dels càtars i de l'obscurantisme medieval, tan fosc i diabòlic que va fer les catedrals, la Summa de Sant Tomàs i la Divina Comèdia del Dante. Ep. I la festa de Corpus.
Ho tinc dit i redit. Aquesta diada no va sortir de cap palau papal ni de cap cofurna diocesana, només podia sortir del poble, només el poble engresca la fe i fa ballar els gegants, nans, àngels i dimonis a la festa del Pa i el Vi. La gent del carrer va saber que en allà aquella caixeta de l'església hi havia Déu tancat, només amb un llantió. El van treure de l'amagatall i el van dur a passejar.
