Filles

El que més s'assembla a un pare quan una filla li passa la mà per l'esquena i li diu “pare, et puc explicar una cosa?” és un tros de mantega quan entra en contacte amb una paella calenta. La debilitat de molts pares per les seves filles és un clàssic de la història de la humanitat que té conseqüències desiguals. Hi ha alguns factors que fan més peculiar l'experiència. Un es produeix quan n'hi ha més d'una, la qual cosa genera el cas de la filla preferida. És tema tabú i no es pot dir públicament, però que els pares tenen preferits és un dels secrets més ben guardats de les famílies. L'altra alteració és quan el pare en qüestió és un home important. El pes de ser filla (o fill, pel que fa al cas) d'una celebritat sol esdevenir una càrrega feixuga. Escric això pensant en la filla de Karl Marx, Eleanor, de qui s'acaba de publicar una biografia. La pobra noia va arribar a declarar el següent: “He heretat el nas del meu pare, però no pas el seu talent.” Pur complex, perquè la sisena filla de Marx i Jenny von Westphalen va ser una dona remarcable. La primera vegada que es va celebrar el Primer de Maig a Londres, l'Eleanor es va adreçar a la multitud de treballadors (250.000, diuen). Va ser una activista militant a favor de la igualtat i els drets de les dones, va dirigir una versió de Casa de nines d'Ibsen i gràcies a ella els anglesos van poder llegir, per primera vegada, Madame Bovary en llengua anglesa. A casa, li deien Tussy i la seva relació amb el pare era intensa i permanent. Diu el biògraf que eren “ànimes bessones”. Marx va definir aquesta peculiar relació en aquests termes: “La meva filla gran, la Jenny, se m'assembla molt, és com jo, però la Tussy és jo”. Amb aquest panorama, no sembla arriscat aventurar que la vida sentimental de la filla seria complexa. El biògraf ho confirma: es va casar amb un poca-solta de vida dissoluta i quan es va assabentar que el personatge s'havia casat secretament amb una altra, Tussy Marx es va suïcidar. Tenia 43 anys.