L'innecessari resultat del 55 per cent
De nou ha saltat a la palestra la discussió sobre si la victòria en el referèndum ha de ser un cinquanta per cent dels vots més un o si cal una majoria reforçada per a aprovar-lo. Però abans de constatar quina és la normalitat cal advertir dues coses. En primer lloc, que el referèndum no està convocat encara de forma legal. Al decret de convocatòria serà on quedarà clar com i en quines condicions els convocants del referèndum consideren que es guanyaria. I en segon lloc, que no és el mateix parlar en termes legals que polítics. Si els que defensen que cal un 55 per cent el que volen dir és que Europa i el món políticament hi veuria un senyal clar aleshores estem d'acord. Si defensen, tanmateix, que legalment cal una majoria del 55 per cent per a guanyar aleshores no puc d'estar-hi d'acord.
En primer lloc, per una obvietat matemàtica. Quin sentit tindria, per exemple, que amb el 46 per cent dels vots es decidís continuar amb Espanya, malgrat que un 54 per cent hagués votat per marxar-ne. En tot cas caldria establir el límit del 55 per les dues opcions. Tant per marxar com per quedar-s'hi. Però si això fos així ens trobaríem amb la possibilitat de fer un referèndum sense resultat possible, inservible per tant.
El topall del 55 per cent té el seu origen en la demanda que la Unió Europea va fer a Macedònia per a reconèixer la independència. Alerta. Ningú no discutia que la independència era legal i vàlida amb el 50 per cent més un. El tema era si hi havia reconeixement o no d'aquesta independència. El resultat va ser molt just, tant que els serbis el van contestar. Va votar a favor un 55,5 per cent. El cas de Montenegro és únic en aquesta exigència i el seu resultat no és encara el més curt dels 55 referèndums que s'han fet des de primers del segle XX. El rècord correspon a Malta, que el 1964 va votar la independència del Regne Unit només amb un 45,5 per cent a favor. Si hagués acceptat el topall del 55 simplement no seria independent. Hi ha, però, encara dos casos que aporten més llum. Terranova va votar el 1948 si entrava al Canadà o no, i el sí va guanyar només amb el 52 per cent dels vots. Per això quan algú reclama al Quebec majories qualificades, la resposta és que si el 50 val per a entrar també ha de valer per a eixir. I en el cas d'Espanya caldria no oblidar que el referèndum de l'OTAN de 1986 es va guanyar només amb un 52 per cent dels vots a favor. No sembla lògic que ens imposem per això un topall distint que, a més, ningú no l'ha reclamat com a condició per al nostre reconeixement.