Dual

Recordarem Felip VI com l'últim monarca que parlava català? Manllevo el títol del premi Llull que va guanyar en el seu moment el diplomàtic i escriptor Carles Casajuana. I és que just quan feia una setmana que era rei, i visitava Catalunya, el Parlament encenia, via moció, la flama del debat monarquia o república, apagat per l'assumpció exprés. Encara s'ha de veure si el debat serà un foc d'encenalls o una cremor d'estómac, però, posats a consultar, el Parlament suggereix que es consulti sobre els mateixos fonaments de la democràcia. Del pas del rei per Girona, ens quedem amb el domini de la nostra llengua i el missatge de respecte envers ella, que ens havia semblat que quedava curt el dia de la proclamació i que entrava en contradicció amb el seu propi discurs. En tot cas, el pronuncia molt millor que el personal de l'AVE que va a Madrid, que utilitzen la clàssica variant del català de pont aeri, aquell que et fa venir ganes d'acostar-te al micròfon i dir-ho tu, això que hi ha servei de bar a bord!

El rei, que ha anunciat que vindrà sovint, va poder sopar amb el president Mas, a qui alguns han criticat que no li retés homenatge des del primer minut, i que en canvi fos a l'acte de graduació de la primera promoció d'alumnes d'FP dual. Què volen que els digui. Jo m'estimo més que el president acompanyi aquests joves en un dia tan important per a tot el país. No hem quedat que l'atur, i especialment el juvenil, és el primer problema que tenim, i que cal que el govern dediqui tots els seus esforços a combatre aquesta xacra? No és una gran eina, l'FP dual, que implica ensenyament d'uns alumnes que veuen com se'ls aplana l'accés al mercat laboral? M'estimo més aquesta dualitat que no la del rei que no governa, tot i que parli català, i la del govern espanyol que tira endavant la llei Wert i fonamenta el seu model a xuclar ports, aeroports i corredors. I en un sistema de finançament que no tenen cap neguit de corregir. És allò tan dual del “t'estimo, i, de tant que t'estimo, t'abonyego”.