Sort de la crisi!

Havíem imaginat l'entrada de Girona amb una gran avinguda amb dos gratacels i edificis centrals de menys altura, formant un conjunt harmònic, agosarat, ple de llums i de colors, amb comerços brillants, que havien de causar impacte, i omplir d'orgull als que vivim, sentint-nos part d'una ciutat cosmopolita. Era el dibuix presentat a l'Ajuntament per uns promotors de Madrid, que tenien un despatx amb mes de mig centenar d'arquitectes. Havien urbanitzat diverses poblacions del cinturó urbà d'aquella capital, i gaudien de bones relacions davant dels bancs. Convenceren al consistori gironí per modificar el pla de la zona, i festejaren a les entitats bancàries perquè els prestessin diners per adquirir els terrenys. La operació era d'envergadura: a vol d'ocell hom pot intuir que només la compra dels solars va rondar pels voltants de dos cents cinquanta milions d'euros, distribuïts entre els propietaris de les naus industrials, que no varen tenir gaires dubtes per vendre-les i abandonar-les.

Llavors –de cop– varen venir la crisi del rajol, i també la financera, com un “tsunami”. I aquells plans tan llargament madurats... se'n vara'n anar a fer punyetes! El resultat és llargament a la vista: una zona desolada, plena d'esquelets d'edificis a on els ratolins s'han apropiat de tot el que es podia malvendre, davant la mirada absent de les autoritats.

Però ara s'ha destapat un secret i asseguren que hi anirà la clínica Girona. A la ciutat, el propòsit ha caigut bé perquè és més a prop anar a buscar el remei al carrer de Barcelona que no pas a Fornells, i també perquè l'execució del pla suposa –segons afirmen– començar aviat les obres i així treure'ns del malson de les naus abandonades. No és la millor solució per a una entrada urbana. No és la imatge que molts esperàvem: aquell espai és llargarut però escàs de profunditat, perquè les vies del tren són al darrera i és a peu de la carretera general saturada de trànsit nit i dia. No sembla el millor lloc per a un recinte hospitalari. Però és una opció.

És evident que la crisi ha ajudat: al preu que s'haurien hagut de comprar aquells solars en la passada època de les vaques grasses –partint del que en varen percebre els antics titulars–, difícilment hauria pogut assumir-ho un estament privat. Els bancs, amb l'ajuda del fons de reestructuració bancària, poden vendre els solars que els cauen al damunt a preus més assequibles. Quina sort tenen aquestes entitats de crèdit, causants d'una bona part de les nostres fallides!

Però no hi ha mal que per bé no vingui: per una vegada la crisi haurà ajudat perquè aquells espais no quedin deplorablement abandonats uns quants anys més. Sort, per tant, de la crisi!