Pa amb tomàquet

Estem en un moment per damunt d'Algú va volar sobre el niu del cucut. Diria que estem al sobreàtic del cucut. I, a més, l'animal té un perdigó a l'ala. La socialització del desequilibri és un deliri. Saltem al buit. No ens havíem refet encara de la notícia que la guàrdia catalana de Ponç Pilat havia assassinat Jesucrist, que ja tornem al cucut: “El origen no catalán del pan con tomate”. Titulava l'ABC dilluns. Es veu que el pa amb tomàquet no és català. Sí, bwana. La troballa és de Somatemps, “una plataforma contraria a la independencia”. De moment, el pa i el tomàquet han declarat: “No hem sucat res de res en aquest assumpte.” Aquests del rellotge aturat, vull dir del Somatemps, diuen que el pa amb tomàquet se'l van treure de la màniga murcians que van venir a Barcelona a fer el metro als anys vint. Pim, pam. Ja està. Aquest és l'argument. Typical spanish: porque yo lo digo. No hi ha més ciència. És clar, si jo dic que el pa amb tomàquet se'l va inventar Heidi per la sobredosi de galtes enrogides cada cop que veia una cabra, també tinc raó. Aquest és el nivell de la masmorra. Ara donem corda. Podríem dir moltes coses. No hi ha espai. Només una. El reconegut cuiner lleidatà Josep Lladonosa, nascut el 1938, explica que els seus besavis ja menjaven pa amb tomàquet al segle XIX. Com d'altres que ho conten. Per tant, ras i curt i a parir panteres. Pot semblar una broma, tot això, però no ho és. Hi ha gent que viu en mons paral·lels, fa submarinisme a pots de cola industrial i viatja per autopistes de plexiglàs. Hi ha dimensions desconegudes. I molt amor per donar. Hi ha massa de tot, sobretot pels que no volen saber la veritat i només volen que els donin la raó. Però el futur és ple de glòria. De moment ja ens avisen que l'escudella tampoc és catalana. Posats a saber veritats, els convidem a investigar un cas que capgiraria la història ara que fa anys de l'efemèride. És cert, com deia Josep Pla, que el conyac espanyol va matar més gent que tota la Primera Guerra Mundial?