El rampell democràtic

El PP ha tingut una epifania democràtica i ha anunciat que canviarà la llei electoral perquè el candidat més votat sigui investit alcalde, amb l'objectiu de posar fi als “pactes de perdedors”. Voldria creure que tot plegat no té res a veure amb la perspectiva certa de veure com el PP perd la majoria absoluta a milers de municipis d'arreu de l'Estat, però de seguida se'ls veu el llautó. No hi ha res antidemocràtic en els pactes polítics per investir alcaldes o presidents. Ara bé, si realment volguessin aprofundir en la democràcia municipal i evitar els pactes posteriors a les eleccions, que de vegades són contra natura, és ben fàcil: s'estableix
una segona volta entre els dos candidats més votats
i llestos. Però no, el PP pretén que el partit més votat obtingui la meitat més u dels regidors. Bravo! Si en són, d'espavilats! A sobre tenen la barra de parlar d'elecció “directa” dels alcaldes, i precisament el que fan és evitar-ho. Una proposta que no resistiria cap anàlisi seriosa, però que pot ser aprovada perfectament per
la mateixa majoria que ha tirat endavant l'aforament exprés del caçador d'elefants. Aquesta és la democràcia a l'espanyola: legisladors desconeguts sotmesos a la disciplina de vot que triem mitjançant llistes tancades per les cúpules dels partits; governants que desconeixen què vol dir incompatibilitat i ètica i es recol·loquen a empreses privatitzades. Ara també tindrem alcaldes que governaran amb majoria sense haver-la obtingut a les urnes.