Municipalisme

Hi ha una acusació recurrent que es fa contra els polítics: dir que estan aferrats a la butaca perquè abans de fer de polítics no havien treballat mai de res i, si deixessin de fer política, no sabrien treballar de cap altra cosa. També hi ha un fet contradictori amb l'anterior, el dels polítics que provenen del funcionariat: quan deixen la política, tornen a ocupar la plaça que havien guanyat i ocupat antigament. A mi, ni els uns ni els altres no em convencen, perquè els considero responsables del descrèdit actual de la política i, sobretot, del dels polítics mateixos. Vaja, que ja aniria sent hora que la de polític fos considerada una professió, amb una formació, una titulació i una professionalitat ben enteses. Aleshores, la gent corrent tindria l'opció d'elegir una persona de l'ofici per fer l'ofici, com passa amb els lampistes, o els metges. I, òbviament, la gent també tindria l'opció d'elegir un no-professional, però atenint-se a les conseqüències. És a dir que, a diferència d'ara, els professionals de la política no haurien de ser mal vistos, al contrari, haurien de ser reconeguts professionalment i la societat se n'hauria d'enorgullir de tenir-los a disposició. En aquest país, a manca de professionals autèntics de la política, i escarmentats pels intrusos i vividors que han fet ingerència en un ofici que hauria de ser considerat la columna vertebral de la nostra ordenació social, hem recorregut a càrrecs municipals per fer política. Així, el nostre Parlament i altres institucions van plenes d'alcaldes que fan un ofici que no és el seu. Durant molts anys hem idolatrat el municipalisme com si fos el laboratori esterilitzat, amb agents en estat pur. El crèdit pressuposat dels alcaldes (guanyat pels de pobles petits i malbaratat pels de municipis mitjans i grans) ha suplert la mancança de polítics experts. Era un nyap. I ara el descrèdit s'ha escampat.