Mercat de la Boqueguiria

Una de les coses que m'agrada fer quan viatjo és visitar els mercats. M'agrada molt cuinar i, és clar, menjar, i aquesta afició em ve de la curiositat de veure quins productes predominen a diferents llocs del món i també gaudir-ne en els llocs que els cuinen a la manera del país. Ja sé també que no sóc l'únic que ho fa i que visitar els mercats és una de les activitats que es recomanen en totes les guies de viatges. Ara bé, em cuido prou de no entrar a cap mercat en què hi hagi gentades amb bermudes i màquines de fotografiar i badant amb cara de lluç davant un rap amb la boca oberta.

Vull dir que si jo fos un guiri a Barcelona no entraria al mercat de la Boqueria. No trobo estrany, doncs, que els comerciants de carn i peix d'aquest mercat s'hagin queixat a l'Ajuntament que les manades de guiris que envaeixen el mercat no deixen que s'hi desenvolupi l'activitat principal de venda de productes als clients. Saben que o s'hi fa alguna cosa o hauran de fer com molts altres comerciants, que han transformat les seves parades en punts de venda de sucs de fruita de colors variats i fotogènics o en llocs on s'hi pot menjar si és que es té paciència d'esperar torn i després haver d'aguantar gent que se't tira a sobre per mirar què menges.

Parlo per experiència perquè, si com a guiri ja els he dit que no hi entraria, sí que hi vaig com a client, encara que cada vegada amb més ànsia. Hi vaig perquè en algunes parades de peix i de carn, i no tantes de verdura, encara hi puc trobar bon producte i a preus més correctes que en altres mercats menys cèntrics. Però haver de moure-s'hi és un malviure i sovint em plantejo si faré com ja va fer en Quim Monzó fa anys i no tornar-hi a posar els peus. No crec que l'Ajuntament hi pugui fer gaire res. I em sap greu pels paradistes que encara hi desenvolupen l'activitat originària. Però que sàpiguen que els seus enemics també són els que han convertit les parades en atraccions de fira o en nous locals de menjar, ja que n'hi ha tants que no pot ser que hi hagi prou producte al mateix mercat per a tants serveis. Vull dir que si la Boqueria deixa de ser un mercat, serà tant perquè els clients en desertarem com perquè els que hi continuïn anant ja no hi trobaran parades amb producte fresc, sinó un parc temàtic sobre el que havia estat un mercat. Tots dos processos avancen amb tanta força com la invasió de masses de guiris.