Cat escaldat, aigua tèbia tem
Els papers, presoners
Fa poc més de dos mesos s'alertava que l'Estat possiblement es quedaria els papers de Salamanca que havia promès retornar. S'ha confirmat: Catalunya rebrà menys de la meitat dels papers. El Patronat del Centre Documental de la Memòria Històrica restituirà només 238 de les 546 caixes que demanava la Generalitat. Hi havia un compromís del govern espanyol de retornar els documents, fet en època de Zapatero.
El govern espanyol fa servir com a excusa una sentència del Tribunal Constitucional segons la qual si la Generalitat no pot entregar els documents als legítims propietaris, aquests han de tornar a un arxiu de titularitat estatal. Com hi ha documents de particulars o d'associacions que ja no existeixen, el Ministeri de Cultura ha decidit quedar-se els documents i no enviar-los a Catalunya.
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha anunciat la interposició d'un recurs contenciós administratiu. Afirma que l'Estat, segons l'acord del 2005, ens ha de transferir els documents, fons documentals i efectes confiscats a Catalunya a persones naturals o jurídiques privades amb residència a Catalunya.
Com deia l'advocat i sindicalista espanyol Pablo Castellano:
“PP i PSOE estan fent d'aquest país un botí que es reparteixen fent la mateixa política al servei dels mateixos interessos”
L'últim que apagui el llum
Arruïnats és com han quedat els pagesos catalans, però també molts d'espanyols, que van fer cas del govern espanyol i van instal·lar a les seves parcel·les plaques fotovoltaiques.
L'Estat va promoure dos reials decrets, un el 2004 i un altre el 2007, i va engegar una campanya divulgativa perquè els ciutadans, especialment els pagesos, es canviessin a les renovables. L'Estat s'emparava amb el compliment del protocol de Kyoto i directrius europees.
Unió de Pagesos calcula que a Catalunya 4.000 productors agraris van fer cas del govern. Tot i que la instal·lació de plaques fotovoltaiques era caríssima, l'Estat prometia ajudes que feien pensar que la inversió es recuperaria a curt termini.
Sigui per la crisi o per la pressió del lobby energètic, el novembre del 2010 l'Estat retalla, retroactivament, els ajuts, limita a 25 anys de vida útil les instal·lacions i la tarifa bonificada del règim especial. Aquesta va ser la primera de cinc retallades consecutives fins avui.
Als pagesos catalans, sense ajuts i cosits a impostos, els ha costat més el mall que l'enclusa i a més a més estan endeutats amb els bancs, als quals van demanar préstecs per comprar les plaques.
Com deia Edgar Allan Poe:
“L'home és un animal que estafa, i no hi ha cap altre animal que estafi fora de l'home”