La llei més democràtica

Després de l'acord per la data i la pregunta que el mes de desembre ens va proporcionar una de les fotografies que més valor tenen de la política catalana dels últims anys, el segon moment clau per al procés serà l'aprovació de la llei de consultes que dimecres es votarà a la Comissió d'Afers Institucionals del Parlament i que servirà perquè el president Mas ens convoqui a les urnes el 9 de novembre.

Que hi hagi hagut un acord polític tan ampli per tirar endavant aquesta llei no és un tema menor; la prova que era un repte difícil és que altres lleis d'envergadura similar, com la llei electoral, fa trenta anys que estan en espera del consens. Habituats com estem a carregar contra els representants polítics, és de justícia ara reconèixer-los la feina feta a la ponència de la llei de consultes.

Però més enllà del valor de l'acord, la llei suposa un aprofundiment de la democràcia. M'explico; no només permetrà decidir a la ciutadania sobre els temes que l'afecten, sinó que seran molts més els qui hi podran participar: els joves de 16 a 18, fins ara exclosos, i els immigrants amb un mínim d'un any d'empadronament (tres per als extracomunitaris). A més es preveu el vot electrònic, fet que ens permet entrar per fi al segle XXI.

És una llei pensada per a una nova etapa de la democràcia on la ciutadania vol participar-hi més sovint i més àmpliament, on ja no es toleren els acords de partits per tapar-se les vergonyes ni l'opacitat de la política de despatxos. És cert que serà difícil que la llei s'escapi dels ribots de les institucions espanyoles –ja sabem de quin peu calcen a can TC–, i l'haurem de blindar amb molta més fermesa política de la que vam tenir amb l'Estatut. Però el rellevant avui és que aquesta llei no caduca el 9-N sinó que ens dóna moltes pistes de quina mena de país podrem construir l'endemà: un país on votem quants més millor i com més sovint millor.