Manifest Patufet

Catalunya continua transformant l'Estat espanyol. Tothom va fer broma amb allò que els catalans som uns hòbbits i mira... ja tens indústria de la puça xica lil·liputenca. Els catalans de les pedres en fem croissants a escala 1/20. Ara fabriquem miniatures. Nova de trinca tenim una minúscula Societat Civil Catalana que es creu que és la majúscula Societat Civil de Catalunya. Coseta fineta, com un boletet, però no hi ha criatura mineral que no els rebi, o mitjà on no aparegui un napet-bufet com un supermanet que vola per tots els celets infinitets. Un triomf talla XXXXL. Per això ara ens copien amb una fotocopiadoreta. És el gran èxit del cantautor Miguel de Unamuno: “¡Que inventen ellos!” I mira, han aparegut en un microscopiquet uns intel·lectualets espanyolets que signen un manifestet. Augmentadets, són els més senyorets, els més llestets, els que sempre ens fan pam-pam al culet. Perquè som dolentots, perquè ho volem trencar tot i canya contra la piranya
maligna catalana. I jo em pregunto: no deu ser que tots aquests trossets, aquestes cosetes d'associacionetes, manifestets i mil-i-un tapets, no són bocins d'una Espanya esmicolada? Metralla a velocitat sideral. Partícules de meteorits de temps remots, llunyans. De galàxies fosques, obscures, tenebroses... Som a dins. Dins d'un forat negre com la por. Dins del sac de l'home del sac. Segrestats. Devorats. I de sobte se sent: “Sóc a la panxa del bou, que no hi neva ni hi plou! Quan el bou farà un pet, sortirà en Patufet”. Vols dir que nosaltres no som en Patufet, petitet. Tancat i barrat en un univers indigerible d'esquitxos de ferralla del plistocè inferior. A fora criden: “Patufeeet, on eeets??” Ens busquen. Són els del Front d'Alliberament de Patufets dins de la Panxa del Bou (FAPPB). Trufats de cols. Que li endollin oralment, nasalment, i tot –ment, hortalissa democràtica a l'animal, que volem sortir d'aquí, d'aquest col·lapse estomacal, que no volem ser petits, que volem fer-nos grans.