Manifests

Segur, ha estat la setmana dels manifests, des de la gironina crida d'alcaldes i regidors a favor del dret a decidir, promoguda per aquest diari i signada per un miler de càrrecs electes, fins al degoteig de declaracions madrilenyes, atiada per suposats intel·lectuals de divers pelatge. Res de nou sota el sol, quan ara es sap qui mou les adhesions i les manifestacions d'uns i altres.

Des de casa, és bo comprovar que excàrrecs municipalistes segueixen mobilitzats, ben cofois de servir el país. Amb tot, una llista d'adherits en què no hi sobra ningú però hi falten molts noms, precisament en un moment en què no es pot baixar la guàrdia. El manifest és públic i caldrà motivar signatures que hi són imprescindibles.

Des de la capital mesetària, dues declaracions de signe ben diferent, tot i la coincidència final en els objectius. Una cinquantena d'una banda i una trentena d'una altra parlen de la secessió de Catalunya i adverteixen del perill que significa permetre determinats exercicis democràtics. La España una y indivisible és, per a ells, signe d'identitat, des de la defensa de posicions immobilistes (Libres e iguales) o des de la promoció de reformes constitucionals (Una España federal). Talment, una voluntat unitària de tornar Catalunya a la cleda.

Amb tot, els manifests arriben tard, quan el debat ha superat aquesta fase. Sartorius i companyia han expressat uns sentiments que fa anys s'esperaven i Suárez Yllana i coneguts han escrit sobre paper blanc allò que molts ja sabíem. Unes aportacions a tenir en compte quan es passava el ribot per l'Estatut català o quan es recollien signatures contra la seva redacció, però fora de lloc quan hem avançat, i força, en l'exercici del dret a decidir que figura en l'adn de tota comunitat nacional.

Per si no en teníem prou, Iceta i els seus es manifesten per un dret a decidir dins un ordre (el seu ordre), sempre que els que manen al partit socialista –es diguin Susana Díaz o Pedro Sánchez– afluixin el morrió que el PSOE templa amb arrogància.

Tants manifests, per a què?, per a qui?