Anticatalans (II)

He vist la fotografia d'una palestina i d'un israelià fent-se un petó a través del mur. Era una estampa que explica per què els unionistes que s'oposen a la consulta corren el perill de tornar-se anticatalans per manca d'audàcia, encara que aquesta perspectiva els escandalitzi o els sembli impossible. A la imatge em remeto. La foto no mostrava 10.000 enamorats fent-se un petó, tot just hi havia una parella. El discurs de la tolerància i de l'amor de seguida sona cínic barrejat amb la política. L'amor no va de protegir les coses que nosaltres estimem, sinó de protegir les coses que estimen els altres. Quan l'unionisme diu que defensar Espanya davant “de la tribu” et porta a la “mort civil” no recorda que la “mort civil” era fins fa dos dies el destí de tot català que treballés per la independència. Per això cal fer la consulta. Perquè l'han impulsat els exclosos de la història, perquè no s'explica a través del victimisme partidista dels partits autonomistes. La consulta és fruit de l'esforç d'un ventall divers de catalans que van seguir l'exemple dels catalans que, en temps més durs, van preservar la llengua perquè ara alguns puguin donar lliçons de bilingüisme. La consulta uneix més que polititza. El problema és que molts unionistes, igual que molts independentistes, se senten exclosos d'una Catalunya que havien preferit ignorar, més que no pas estimar o tolerar. Els unionistes diuen que Madrid els ha abandonat, però jo diria que Madrid els utilitza. Per això dedueixo que, si cal, es tornaran anticatalans. Ja sé que sembla impossible. Tan impossible com semblava que un avió turístic fos abatut a Ucraïna en un conflicte que s'hauria pogut evitar amb menys discursos i unes urnes. I també entenent una cosa: i és que néixer en un lloc, no et fa nacionalment d'aquell lloc. Compte de pensar que la pertinença a un estat o una nació és un determinisme administratiu o essencialista. Això és doctrina nazi i és millor votar.