Keep calm
Fòrum esfumat
de crítica
Vaig anar a fer un cop d'ull al Fòrum de les Cultures que es va celebrar a Barcelona l'any 2004. Tot el que hi vaig veure em va semblar ja no només horrorós sinó directament infantil, i això que hi anava amb una certa confiança. Hi havia unes estranyes representacions festives, suposadament pedagògiques, amb uns acròbates i unes músiques infernals. Hi havia munts de fems que ens volien conscienciar de la quantitat de porqueria que generem, i d'altres andròmines amb llumets i plafons il·lustrats: tot molt vistós i simplista. De la cosa n'havíem de sortir potser convertits en millors persones, virtuosos de la tolerància, amics de l'oxigen pur. Tanmateix, vostès mateixos ho deuen haver pogut comprovar: ¿hem esdevingut els catalans més respectuosos, més justos i més morals, després d'aquella endemesa? No ho crec. Fins i tot ara sabem que amb aquella excusa molts van ser els que feren el seu agost de corrupteles variades. Contractacions arbitràries, diners esfumats amb alegria, proveïdors fantasmes, tot el catàleg de tripijocs. No hi ha res més maco que tenir una excusa moral per fer les porqueries polítiques de sempre. I pel Fòrum s'hi passejaven bons pares de família, encuriosits i acalorats, amb la mateixa cara de fàstic resignat que trobem que exhibeixen a Port Aventura. Un parc d'atraccions cultural –això va ser–: com aquelles “fires medievals” vergonyoses, que ara es munten a tantes festes municipals i en les quals hom pot menjar-se un tros de pizza i acariciar les orelles a un falcó dissecat. Eren aquells temps en què tothom mirava cap al poder i li exigia un poliesportiu, més dispendi a favor de les pròpies dèries i manies. Volíem una subvenció per raspallar el gat. Ara ja sabem que tot allò tenia un preu: eren els nostres diners, els que la classe política gastava amb tanta jovialitat. Un museu de la corrupció i la manca de crítica.