Trobada

Dimecres tenim trobada. Tant de parlar-ne i ara que hi ha data i cafetera preparada l'entrevista ens deixa més aviat indiferents. Talment, la valorem com una estació del viacrucis, però sense esperar-ne gaire més que el cant de les absoltes, en versió reduïda, i fotografia per ensenyar a Europa. Dijous vinent llegirem les valoracions de l'entrevista a La Moncloa, encara que hi ha la impressió que avui mateix podríem escriure'n la seqüència. Poc marge per a la sorpresa.

També és veritat que l'entrevista d'Artur Mas i Mariano Rajoy arriba tard i, a hores d'ara, a l'un i a l'altre els queda poca capacitat de maniobra. Avui, a 46 dies de la Diada i 105 del 9-N, el joc ja ha estat repartit i cap dels dos presidents té gaires possibilitats de treure's un as de la màniga. Mas ha estat comissionat amb un mandat molt contundent dels companys de viatge i amb la força de la societat civil que l'embolcalla, i només pot anar a Madrid a demanar que tinguem la festa en pau i a oferir la possibilitat de treure algun punt o alguna coma de la pregunta.

A part d'això, Rajoy és presoner de la seva pròpia qualitat d'home plasma, sense més discurs que el que li ha escrit algun escriba de la FAES. Fa temps que perdé la capacitat de negociació i en el seu vocabulari només hi ha el no, que pot articular en tons més o menys forts però sempre amb la mateixa contundència. A més, els falcons l'han conjurat al “res de res” i, si Mas es descuida, ni tan sols el convidaran a cafè i fins s'haurà de portar l'ampolleta d'aigua.

Amb tot, la trobada de dimecres forma part del protocol de la crònica d'una consulta anunciada. Mas i Rajoy ara són només peons en l'escaquer dominat pels cavalls i les torres. El temps s'escurça i el 9-N tindrà un demà i un demà passat i les voluntats democràtiques acabaran imposant la seva lògica. Dimecres, Mas i Rajoy només podran expressar la incapacitat d'entesa entre qui vol ser lliure i qui vol fer prevaldre ancestrals drets de conquesta.