Can Pujol

No ho entenc. Per més voltes que hi dono, segueixo sense entendre gaire res, quan tothom s'atreveix a elaborar teories de tota mena. Dormint sobre el volcà, Jordi Pujol s'ha jugat la credibilitat i ha convertit la seva exaltació dels valors en una pura fal·làcia. Com un cop de puny a la boca, fa mal, molt mal, quan encara alguns vam fer les primeres corredisses, quasi infants, guixant el “llibertat Jordi Pujol” a les grises parets de la dictadura franquista. De cop hem descobert que els Reis són els pares i que els autoproclamats déus són de guix. I la camada, educada per una mare qualificada de tota una dona, és una fotocòpia de l'assemblea de facinerosos reunida a la cova del corsari més reputat. Per un moment, se'm fa present la imatge del dinar de Nadal a casa de l'ex i pensar que entre tots els reunits a taula, devorant els galets i la carn d'olla, s'atresora la més gran de les fortunes del país, feta en estranys negocis i més estranyes herències. D'aquest pa no se'n fan rosegons i tot ha servit per engreixar el pujolisme, sigui a Andorra o a les Illes Caiman.

Tot, un munt de xifres que ni tan sols sé escriure, números utilitzats pels nacionalistes espanyols per refregar les narius dels nacionalistes catalans, com si el pecat només es donés a Catalunya i les qüestions balears, valencianes, madrilenyes o andaluses no existissin o fins i tot no fossin superiors. Per no parlar de la més alta de les famílies de les Espanyes, de corona a la testa i milions als comptes bancaris. Tot, un engany, quan els plats trencats sempre els paguen els mateixos.

No ho entenc, i això que hi poso voluntat per comprendre alguna cosa. Fins quan sentia un cert remordiment quan esmorzava amb pernil de porc negre i pensava que el pobre Jordi, auster com n'hi ha pocs, només es feia un entrepà petit de botifarra catalana. Talment, mai no he votat Pujol però sempre havia mantingut un cert respecte per la seva figura, fins pensant que amagava un as a la màniga. Ara resulta que no tenia un as, sinó que a Can Pujol jugaven amb tota la baralla marcada. Tranquils. El país gaudeix de bona salut, encara que el pujolisme hagi mostrat les seves vergonyes.