‘Cazatesoros'
Els estius són una època formidable per trobar tota mena de programes tralla que abans es repartien en multituds de canals que eren temàtics i no interessaven a ningú, més aviat a ximplets que s'enganxen a unes pràctiques del tot curioses, com és el cas d'uns tipus que busquen “tresors” pel mig del desert, cementiris d' andròmines, darreres de cases curulles de ferros, embalums de tota mena de coses aparentment desconegudes. En el darrer programa (era repetició) els dos protagonistes s'abracen bojos d'alegria per la meravella que han trobat; es tracta d'una mena de fanal rovellat que té tots els vidres originals; sí, els emplomats, s'hi afegeix l'altre!
Després ve la segona part: comprar al propietari d'aquell immens camp de ferralla amb una fila més aviat de tocat de l'ala; tanmateix aquell tipus sap exactament què té entre les mans, és un fanal de barber que assenyalava també el lloc on, a més d'afaitar, arrencaven queixals. L'exemplar en qüestió era dels primers en fabricar-se amb llum, o sigui amb bombeta Edison (que no hi era), una peça autèntica d'arqueologia industrial. Potser aquestes matinades estiuenques donen per entusiasmar-se per aquestes coses; jo confesso que m'hi encanto.
La tercera fase: després d'haver acordat un preu inicial, la part més suculenta: anar a ca l'expert. Vostès podrien pensar en un personatge que visqui del que sap dels fanals de barber? Doncs sí! L'expert els confirma que els emplomats són autèntics, els dóna tota mena de detalls. En principi els tres colors dels vidres: blanc, vermell i blau, i no són aquests per l'atzar, ja a l'Europa medieval els arrencaqueixals es distingeixen en les seves parades pels colors de les tovalloles que tenien penjades al costat: la blanca neta, la blava amb sulfat de coure per desinfectar i la vermella amarada de sang del pobre pacient. El fet que les hemorràgies fossin grans comportava que les tovalloles fossin també moltes, per la qual cosa havien de fabricar-se una mena d'estenedors que es veien de ben lluny, d'aquí que els tres colors entortolligats representin tan noble art de rasura i el no més noble però sí més dolorós de desprendre's de peces dentals podrides.
Una altra cosa que Europa va deixar a Amèrica en format programa TV.
