Mirar dins la pròpia tomba

Hans Cartop ha acceptat que pertany al “món de dalt”. Quan va ordenar-li repòs al llit a causa de la febre, el doctor Behrens li va dir que, només de veure'l, se'n va adonar, però que va deixar que es cregués que hi era com a espectador. Què fa l'aire de dalt? Pot curar, però, revolucionant el cos, també pot provocar que la malaltia latent aparegui. En el “món de baix” a vegades les malalties es revelen quan el cos canvia d'aires o, reposant, de capteniment. Ho he sentit en mi mateixa. En fi, he arribat al fragment de La muntanya màgica en què, al capítol V, Hans Castorp ha de passar per la “màquina de raigs X” del doctor Behrens. He recordat el primer cop que un metge, el doctor Bassaganyes, va observar-me els pulmons a través dels raig X. Era molt jove. Hi vaig anar acompanyant la meva mare i vaig passar per la màquina aprofitant la visita. Tanmateix, mentre que la mare estava bé, va resultar que jo tenia bronquitis. Vaig arribar a la consulta com una espectadora i vaig sortir-ne sabent que estava malalta.

Aquest fragment, però, sobretot ha fet que pensés en Domènec Font, que va escriure el seu últim assaig, Cuerpo a cuerpo, i ho va fer mentre estava malalt del càncer que va matar-lo. De fet, sempre sentiré que aquest fragment hi està lligat, com suposo que també ho sentiran tots aquells que han llegit o que llegiran un llibre que explora la representació dels cossos i també el seu estat (malalts, mutants, hibridats, fantasmals) en el cinema contemporani. Això, perquè Cuerpo a Cuerpo s'enceta referint-se a la visió que Hans Castorp té d'una seva mà a través dels raigs X. Veient la imatge a la pantalla “va mirar dins la pròpia tomba”. Mai no hauria pensat que tindria la capacitat de veure-ho: “L'assumpte posterior de la putrefacció, va veure'l anticipadament a través de la força del raig; les carns dins de les quals es movia, va veure-les descompostes, anihilades, desfetes en una boira insubstancial i, enmig, l'esquelet detallat de la seva mà dreta [...]” Aleshores el narrador de l'obra afirma que, per primera vegada a la seva vida, Hans Castorp va arribar a comprendre que es moriria.