L'estiu dels mosquits

Abans de començar l'estiu esperàvem l'arribada dels turistes russos i, quan l'estiu s'acaba, el que esperem és que nectarines, carn i préssecs puguin arribar un altre cop a Rússia. I ja hi ha qui pateix pel que passarà amb les pomes tot i que les coses, vistes de prop, no solen ser tal com semblen quan tot just es preveuen. Recordo la primavera passada. Un incendi a les Gavarres que van de Calonge a Palamós va fer dir a tothom que tindríem un estiu de focs. A mitjan juliol, la gent, però, parlava de pluges. Ara tothom parla de rossinyols i ous de reig encara que en alguns llocs se'n vegin menys que de turistes russos. Però se n'han vist. I el Facebook ha bullit una mica aquests dies amb les fotos dels quatre espavilats que en troben. Un català resistent del nord ha escrit que allà on Catalunya ja no és d'Espanya dels rossinyols en diuen ginestoles. N'ha ensenyat unes fotos que tenien flaire de Canigó. I un amic que viu a la part del país on els rossinyols són rossinyols explica que va trobar un parell d'ous de
reig fa uns dies. Però l'amistat té uns límits. Sí, és sagrada, però són molt més sagrats els bolets a l'agost. ¿Qui donaria un ou de reig o un rossinyol a un amic un estiu que han sobrat pluges i que han faltat russos? El del 2014 havia de ser l'estiu anterior a la gran manifestació i a la consulta, però de moment ha estat l'estiu dels mosquits. Necessitaríem més gripaus, més rèptils, més alfàbrega i sobretot més ocells mosquiters. Puputs, garses, gaigs, abellerols i qualsevol bèstia que se'ls mengi. El país, però, s'ha emplenat de talps. La majoria són del CNI. I s'han escampat a pertot: a Òmnium Cultural, a totes les delegacions de l'ANC, als partits partidaris de la consulta, al Baix Llobregat i a les comarques de l'interior, entre molts signants de manifestos i en alguns partits disfressats de moviments com el de l'Ada Colau o Podemos. L'últim de tots potser no sigui un mosquit, però ho ha semblat. I n'hi ha que ja diuen que es diu Joana Ortega.