Calendari

Era de preveure que seria complicat pintar dates en vermell quan s'acostessin els dies previstos per donar el tomb al país. Avui, a vint-i-cinc dies de la Diada i vuitanta-quatre del 9-N, cal especular sobre el calendari necessari per arribar al termes establerts pels déus i, evidentment, iniciar els tremolors propis d'un futur immediat ple d'incerteses. Tot és al difús territori fronterer, quan pot resultar un èxit evident o un fracàs important, i això posa els nervis a flor de pell, sobretot a qui es juga molt més que les garrofes.

Es sap que l'11 de setembre marcarà el primer d'una desena de dies molt significatius, quan el Parlament aprovarà la llei de consultes i possiblement el president Mas convocarà la consulta del 9-N, mentre entremig s'haurà realitzat el referèndum escocès. Després de la desena, pot passar qualsevol cosa, però el sentit comú ens diu que l'èxit de convocatòria de la Diada ha de tenir una importància extraordinària. Per això ara ens hauria de preocupar com aconseguir una gran mobilització de la Via i pensar que amb un milió i mig de persones al carrer, el dia 12 podrem parlar amb més contundència de la consulta. El calendari ha de seguir endavant, difús però amb plena consciència de la força de la mobilització ciutadana.

No fan gaire servei als interessos nacionals les darreres declaracions de membres del govern català, tot i la raó que puguin tenir en algunes de les seves valoracions. Fins al darrer moment hem de pensar i defensar que la consulta és possible i que, a més, serà legal. Si algun element nou obliga a canviar el programa, ja es farà, i fins i tot és acceptable que algú tingui pensat un pla B, per moure fitxa ràpidament. Però, des de la realitat catalana, mentre no mogui peça l'home plasma o el Tribunal Constitucional, hem de tenir clar que el 9-N va a missa, perquè és festa de precepte i, a més, cau en
diumenge.

Vivim en la volatilitat d'un calendari movible, i els dispersos condicionants obliguen a una disposició contínua, atents al dia a dia i mantenint la capacitat de mobilització ciutadana. Ara, a omplir l'Onze de Setembre, després comptarem qui té els trumfos. Segur, hi ha camins que no tenen retorn.