La columna
Pa de Llesp
Costa trobar un pa que valgui la pena. Però encara se'n fan. Per exemple a Llesp, a la Vall de Boí, en el forn situat a peu de carretera i amb un jardí on es pot esmorzar, dinar o fer el cafè tot sentint la remor pròxima del riu i la frescor salvatge de la vall. La Núria Castells és periodista i una observadora profunda del món i de la gent, i compagina les notícies de l'Alta Ribagorça amb el dia a dia del forn, que la seva família va posar en marxa fa més de mig segle. Cada matí la Núria fa anar el forn de llenya tal com ho feien els seus avis, amb els ingredients naturals, l'elaboració artesanal de la massa i la cocció lenta. El resultat és un pa artesanal pel qual no passa el temps ni les generacions, cruixent en la crosta, dens i esponjós en la molla, capaç de mantenir-se fresc durant dies. Les meves filles el van tastar i elles, acostumades als succedanis industrials, s'ho van cruspir tot demanant si allò tan bo era pa o una altra cosa. Era tan veritable, que no els ho semblava, que era pa.
També en la política, la història o la literatura, costa destriar entre el producte artesanal i el frau. Fa onze anys Pujol semblava la figura artesanal i Mas un producte de laboratori dissenyat des del poder. Tot resulta sempre més complicat. La suposada artesania de Pujol se'ns presenta ara amb el signe del frau i la impostura, i el suposat producte de laboratori ha portat el país al moment clau d'un procés que els poders que llavors l'aplaudien no haurien volgut mai i que té poc de programat i molt d'improvisació i artesania.
El forn de Llesp, de la República Independent de Llesp com el va batejar l'escriptora Marta Pessarrodona, és un lloc privilegiat per veure passar la història. La decoració la formen postals, fotografies i retalls de frases d'escriptors i escriptores que a la Núria Castells li han evocat alguna cosa. Entre el conjunt no és difícil trobar la cita que es clava en la consciència de qui mira. Són frases que conviden a converses que s'allarguen com les tardes fresques d'estiu a la vall. La bona literatura, com la bona política o la bona conversa, és la que es deixa coure al forn amb paciència i amb el temps necessari. A vegades la crosta és dura, però a dins hi ha l'esponja absorbent de la vida. És el pa que s'hi dóna.