La temptació del nihilisme

En aquesta sèrie d'ombres, a propòsit de ‘La muntanya màgica', he parlat més d'una vegada de Settembrini, el racionalista il·lustrat que creu que la humanitat millorarà a través de la pedagogia i del progrés polític amb la democràcia ciutadana que, enfonsant monarquies i religions, durà a la creació d'una república universal. L'humanista italià, malalt incurable condemnat a quedar-se al món de dalt, també creu que a mesura que la tècnica domini la naturalesa (a través de les comunicacions, amb la construcció de xarxes viàries i amb els telègrafs, concreta en aquelles primeries del segle XX en què viu a la novel·la) els pobles s'aproximaran i, fomentant-se l'equilibri entre ells, s'arribarà a la seva unificació global. El cas és que jo he arribat a un punt de la novel·la en què ha aparegut Naphta, el nihilista que contradiu Settembrini ironitzant sobre la creença en el progrés polític i sobre la idea rousseauniana segons la qual la societat ha de restituir allò que ha fet malbé en l'home, entès que originàriament era bo, feliç i perfecte. A la vigília de la I Guerra Mundial, Settembrini diu que l'atmosfera europea és plena de pacifisme i de projectes de desarmament. Després del que va passar i mentre encara hi ha governants que es posen la pau a la boca al temps que els seus estats construeixen i venen armes nodrint conflictes i creant-ne d'acord amb interessos econòmics, Settembrini pot semblar un il·lús mentre que Naphta sembla un profeta vigent: “La catàstrofe ha de venir i vindrà, vindrà per tots els camins i de totes les maneres.” De fet, ja vivim una catàstrofe a la qual no és aliena la capacitat de destruir la natura a través de la tècnica. El món, certament, s'ha globalitzat sense arribar a cap mena d'igualtat entre els pobles i de justícia social. Potser té raó en Naphta en dir-li a Settembrini que allò que imagina és una república universal capitalista. En tot cas, el capitalisme destrueix universalment a través del control de la tecnologia. I, tanmateix, com no caure en el nihilisme per poder creure en un altre món possible?