Sancionar Rússia? Il·lusos!

Sempre he cregut que el govern de la UE és una mena d'elenc teatral que representa una comèdia còmica, amb artistes de segona i pensant solament a no perdre la prebenda del lloc. Els que prenen les decisions són els caps d'estat, l'objectiu principal dels quals és divertir-se jugant amb aquesta cosa continental dita Unió Europea que no és estat, federació, aliança, pacte, ni res semblant. El motiu de fons de la seva creació va ser plantar cara als EUA, que, impertinents com sempre, des de la victòria de la Segona Guerra Mundial, se senten superiors i conductors de la humanitat!

Com se li pot ocórrer al president Obama sancionar Rússia per les agressions a Ucraïna, si els EUA agredeixen, provoquen, inventen conflictes i tota una gama d'agressions que, amb el poc nivell cultural de la majoria de països en què operen, es transformen en conflictes armats, finalitat única de totes les operacions, amb armament que ells subministren –directament o indirecta– sovint als dos contendents. Fa molts anys que la CIA i els especialistes fabricants de guerres, d'origen incert, atribuïts a molts departaments del Pentàgon –mai confirmat cap d'ells–, inventen atacs, massacres i raptes. Com és possible que Europa admeti l'arbitratge d'un país fabricant de conflictes armats? M'imagino com degué riure el seriós president Putin, en veure la inútil sanció.

I la Comissió Europea, arengada pels caps d'estat protagonistes habituals, imitant els americans, també sanciona Rússia pels atacs a Ucraïna. Què en saben uns i altres, del tractat entre Rússia i Ucraïna, en què la redacció durà anys? Que el segon és un país de vocació guerrera, agressiu i de què se sap ben poc per poder jutjar-lo i que el primer fa l'efecte que els tractats els arxiva i no recorda on? I ara què? Immersos en un embolic de què no saben com sortir, la Comissió Europea estudiarà a fons el problema no previst per la reacció russa. El que deixaran per a l'últim seran les accions a prendre per pal·liar el problema dels productors, transportistes i exportadors de fruita, en xifres importantíssimes, que, amb el cul a l'aire, deuen recordar els progenitors dels autors del disbarat. A Catalunya, en general, i Girona, en particular, les importants exportacions de porc havien aconseguit vèncer la crisi del sector. Un nou i gran drama a la vista!

A la crisi, els pegats li van com un tret. Els membres de la Comissió Europea el que han de fer és començar tard els matins, llegir la premsa, dinar sense presses, fer migdiada llarga i plegar aviat. Tot menys pensar. En fer-ho, algú en surt perjudicat. Amb un vehicle cuirassat, poden venir a les terres de llevant i assaborir la tradicional paella amb mongetes i costelló de porc dels escorxadors frigorífics de Girona! Els aconsellaria dinar dins del blindat. Un exportador emprenyat podria cercar justícia.