Llibres que fan nosa

El que sorprèn en adquirir un llibre de segona mà és que, algunes vegades, hi figura una dedicatòria de l'autor adreçada a un amic, a un familiar o a una autoritat. En aquell moment, l'escriptor va creure que era senyal de gentilesa dedicar unes breus ratlles a una persona i entregar-li el fruit del seu treball. Generalment, l'agraciat exalta el detall, es llegeix pausadament la dedicatòria i s'emporta el llibre a casa. Va a parar a una lleixa oblidada i allà es queda anys i panys. Fins que arriba un dia que el volum d'exemplars s'ha fet massa notori i decideix prescindir-ne, regalant-los a un llibreter de vell o venent-los a preu de parracs (0,20 cèntims per llibre). Tot va al mateix sac. Llavors, als que tenim la mania de submergir-nos entre aquests llibres vells ens sorprèn de trobar-hi dedicatòries a alcaldes, locutors de ràdio, metges, advocats, polítics... gent notòria gironina que no ha tingut cap empatx per alleugerir-se dels llibres, malgrat que els estiguin dedicats.

Encara és més freqüent el cas quan mort una persona llegida: els hereus es troben amb biblioteques enteres per les quals no senten devoció. Allò més immediat és cridar un llibreter –o un drapaire– i entregar-li el tresor literari acumulat durant tota una vida. Aquest fet ens relativitza els valors de l'existència: quan una persona desapareix, marxen amb ell tot el bagatge de coneixements que havia atresorat i les referències que l'ajudaren a viure. Hem pogut veure –i recollir amb certa delectança– la majoria dels volums dels annals de l'Institut d'Estudis Gironines de vàries dècades, acumulats junt a les escombraries públiques, que eren patrimoni d'un clergue difunt. Hem assistit hereus que s'han mirat amb displicència la documentació dels avis traspassats i han ordenat que anés tot a un crematori! I la decisió de donar-ho a una institució tampoc val. Resten empaquetades donacions fetes des de fa dècades als arxius històrics!

Internet ha accelerat el menyspreu pels llibres. Qui buscarà res a l'enciclopèdia si ho pot consultar permanentment a l'ordinador? Tant se val que les referències siguin incompletes. No cal mirar prim! El fenomen ha contribuït, però, a la proliferació de llibreries de vell. A Girona, ja en tenim quatre, més els mercats de cap de setmana, i a Celrà, hi ha un veritable estoc que els dissabtes a la tarda espera inquiets lletraferits pel preu de dos euros el volum. El llibre antic sol tenir uns efluvis que no guarda un de nou: ha passat per altres mans i se'n conserven traces, notes, resseguits... És molt emocionant tornar a acollir-lo!