Dinar amb grua incorporada

La Mare de Déu d'Agost és festa grossa, i es notava pels carrers. Comerç tancat, llevat d'algun establiment xinès o pakistanès, que ja se sap que aquesta gent són aquí per treballar i no tenen rellotge ni calendari. Fins i tot trobo alguns bars tancats, els que queden fora dels circuits habituals dels turistes i visitants. Al costat del pont de Pedra, el polèmic balcó del Vol Gastronòmic. Ens hi aturem un moment. Ens faria gràcia dinar-hi. Ara mateix no hi ha ningú, però es pot llegir el cartell amb el calendari que marca els àpats disponibles. Sí, avui hi ha lloc per dinar. Però quan arribem a casa, el web corresponent ja ens diu que tot és ple. Hem fet tard. Però no desistim del tot. Sabent el restaurant que hi treballa aquell dia, fem drecera, truquem i encarreguem taula. No serà pas igual, però ja està bé. A més, si havíem de pagar 65 € per cap al pont de Pedra, a la casa mare passem amb poc més de 15. Que si era el mateix menú? Imagino que no, però hem quedat prou bé.

A la tornada comprovem que el voladís-restaurant és ple. Travessem el riu i anem cap a la plaça del Vi. No hi ha trànsit a Girona. Cap cotxe, cap moto, cap bicicleta. A la pujada del Pont, tres cotxes aparcats i una grua municipal. La grua ve acompanyada de dos o tres agents uniformats. Tot fa pensar que començaran traient el cotxe més pròxim a l'ajuntament, però llavors ens fixem que aquest primer i el segon són del país, mentre que el tercer, el que queda més amunt, és estranger. Aquest detall deu ser determinant: la grua maniobrarà i començarà per dalt. Tots sabem, i els responsables del trànsit també, que els cotxes estrangers no solen pagar les multes si no se'ls endú la grua. I la predicció es confirma.

Llavors m'adono que cap senyal visible prohibeix aparcar en aquell indret. Home, penso, un estranger que ha arribat aquí, potser per dinar, ha vist dos cotxes aparcats i molt d'espai lliure; és explicable que s'hi aturi confiat. Ho faig observar a l'agent que sembla dirigir l'operació. No hi ha cap senyal de prohibició. Ell, que coneix la seva feina, em replica que tot està indicat a la plaça de Catalunya, per on ha hagut de passar el visitant. Probablement té raó. Però si heu circulat per ciutats foranes, que segur que ho heu fet, estareu amb mi que no és pas gens fàcil interpretar totes les indicacions i que espereu una certa comprensió amb els visitants. Us heu quedat mai sense cotxe quan esteu de visita en un país estrany? Sí? Doncs jo us dic que si em passés a mi m'ho pensaria dos cops abans de tornar-hi. Als nostres turistes del divendres, el dinar els devia costar un ull de la cara. Vés a saber, he pensat, si no estaven dinant, feliços i confiats, a la balconada polèmica del pont de Pedra.