Fages de Climent, eros i turisme

Aproximadament la cosa devia anar així. Els anys seixanta el Touring Club francès va comprar bona part de cala Montjoi per posar-hi un dels seus característics establiments: càmping, contacte amb la natura, animació, esports... No sé si aquesta colònia de vacances va portar en algun moment el nom de Polynésie, o bé si la instal·lació turística va ser simplement adjectivada de “polinèsica”, mot que, segons Josep Pla, en aquell moment connotava erotisme (O. C., 38); el cas és que la finca polinèsica quedava oberta al mar, i per terra estava envoltada d'una tanca protectora no gaire espessa, de manera que homes de la comarca anaven a Montjoi a amorrar-s'hi per sotjar l'epidermis de les estadantes, que devien anar amb poca o nul·la roba.

El fet no va passar desapercebut al poeta Carles Fages de Climent, i va tractar-lo epigramàticament. Primer, quan els francesos s'instal·len a la cala, fa dues quartetes: “Ens han plomat, no hi fa res;/ a Montjoi sura una tesi:/ ells han fet l'empordanès,/ nosaltres el polinesi.” I aquesta altra: “Escriuria –imitant glosses/ paral·leles de Plutarc–/ el fraudulent desembarc/ dels Polinesis a Roses.” Després en féu dues més que tracten de com la pulsió eròtica que provocava la colònia polinèsica podia afectar tots el membres masculins d'una família: “Si el pare pateix d'amnèsia/ i la mare perd el noi,/ busqueu-lo al club Polinèsia/ de la cala de Montjoi.” “El nuvi no s'ha perdut,/ el pare ha tornat a casa/ i els del club han tocat l'ase;/ qui gemega ja ha rebut.”

En efecte, se sap que l'element mascle indígena, fos costaner i arribés del rerepaís, des de la primera onada turística patí i gaudí d'una considerable alienació eròtica que Fages va certificant; alguna previsible tesi doctoral segurament confirmarà la sospita que es fornicà menys del que hom presumí, però també que, partint de zero còpules, les que es produïssin amb les dones que venien del centre i nord d'Europa ja eren moltes. Si suara el Fages-Gaiter de la Muga reblava l'epigrama fent referència a Vides paral·leles de l'historiador Luci Mestri Plutarc, ara es valdrà d'un diàleg del grec Plató i del seu reconegut mestre epigramista romà Marc Valeri Marcial per referir-se a les dimensions i a la consistència de les vergues comarcals, altrament dites semalers. Amb el títol d'Ordinacions de turisme, el Gaiter canta aquest quartet: “Ordena la Direcció General/ de Turisme a cada poble, dur un llibre/ amb el nom d'en Fedó o en Marcial,/ i potència a la barra i calibre.”

Tot i les pluges, que l'agost els sigui propici.