Sacrificis

Quan un polític diu que s'hauran de “fer petits sacrificis”, és que vénen temps de vaques magres i taxes grasses. Anna Simó (ERC), en el marc incomparable de Prada de Conflent, parlant del que passarà quan Catalunya assoleixi la independència, ha arribat a posar com a exemple que els funcionaris cobrin més tard i que les pensions arribin a 20, 30 o 60 dies. Quina manera d'animar la gent a apuntar-se a la concentració del dia 11, això d'anunciar tan clarament que si la cosa nacional va bé, l'economia personal anirà malament durant un temps indeterminat. És un gir de 180º en l'anomenat procés, que havia de consistir en un seguit d'etapes cada una més benaurada que l'anterior, fins a la recuperació definitiva de tots els nostres recursos. Comença a desaparèixer el pensament màgic segons el qual l'Estat no podria fer altra cosa que recular davant la voluntat manifesta del poble català, i torna a poc a poc la consciència de la realitat i del preu a pagar per modificar-la. Que ningú no regala res i que l'esquarterament d'Espanya no està en l'agenda de ningú, ho sabia tothom que volia saber-ho; la qüestió és quanta gent i quina gent estan en condicions de fer els sacrificis, petits o grans, els que calgui, per portar el desafiament fins al final. Omplir carrers un dia festiu surt relativament gratis, però no és res que faci caure governs ni canviar constitucions, ni tan sols modificar reglaments, si l'endemà tothom és al lloc de treball o a la cua del subsidi. Trencar un Estat és inimaginable sense un acte de força o un període força llarg de dissidència, després del qual la incertesa no desapareix fins al cap d'una o dues generacions anant bé. Ara, tornem a mirar la gigafoto, a veure quants dels assistents poden estar 60 dies sense ingressos, per més que en el fons del seu cor creguessin que seria una inversió que a la llarga reportaria beneficis; la roba esport enganya molt, però no sembla pas que fossin majoria els qui disposen d'estalvis ben invertits o recursos per aguantar un any sabàtic. Arribats en aquest punt, el càlcul pot passar al davant dels sentiments.