Sistemes electorals

El govern espanyol té sobre la taula una proposta per reformar la formació dels consistoris municipals que subverteix el concepte aritmètic de la majoria absoluta. Segons aquest projecte, que es podria posar en marxa el proper mes de setembre per ser aplicat en les eleccions municipals de la primavera de l'any que ve, la majoria absoluta es podria aconseguir directament amb el 40 per cent dels vots emesos.

No hauria de ser necessari recordar que qualsevol mesura que signifiqui allunyar els ciutadans de la proporcionalitat directa del seu vot significa adulterar la democràcia. Com tampoc no ens hauria de venir de nou que es proposin altres fórmules perquè les actuals no es pot pas dir que siguin cap filfa. En les eleccions municipals, autonòmiques i al Congrés dels Diputats, els ocupants dels escons són escollits després de votar llistes tancades que són presentades pels partits als electors sense opció a triar els que en formen part ni tampoc els que han de ser individualment escollits o descartats. I, tot seguit, s'hi aplica la llei d'Hont per amortir el fraccionament partidista gràcies a un sistema que dóna avantatge a les formacions més votades perquè disposin de més coeficients per obtenir més regidors. És a dir: filtres de càlcul afegits als filtres del corporativisme partidista. Filtres contra la democràcia directa. I no cal que diguem gaire res del complex sistema per escollir diputats comarcals o provincials. Només podríem parlar bé del sistema emprat per a la institució que menys ens interessa –el Senat– si no fos per la intromissió dels designats pels parlaments autonòmics, naturalment mitjançant els pactes polítics de cada cas. És a dir, no cal que cridin gaire els opositors al Partit Popular perquè la seva protesta obeeix només al temor de seguir un càlcul que no afavoreixi prou els respectius partits. Segurament cridarien igual si la proposta –improbable– fos adoptar l'elecció directa de tots els càrrecs públics. En canvi, aquesta fórmula és la que més ens convé.