Declaracions

En quatre setmanes de no escriure aquí, n'han passat de totes, tantes que he cregut convenient esperar fins a l'últim moment per poder estar al dia. A part dels fets objectius, l 'allau de declaracions i contradeclaracions ens ha mantingut alerta. Coses de no-res. Que si la consulta no es fa el 9-N es farà un altre 9-N. Que si cal fer-la dins la més estricta legalitat –espanyola–. Que es farà el 9-N i en cas de canviar serà amb el més estricte acord entre tots els partits polítics, com va dir el president informalment. Aquestes sortides de to han anat acompanyades d'una munió de twitts i comentaris al Face plens d'un ferm i constant desig d'independència, tant és així que el “o les urnes o la DUI” ha estat trending topic més d'un cop.

Els nostres parlamentaris, si es pensaven que allargàvem tot lo dia el són d'havent dinat, s'han pogut adonar que estem alerta i no ens passa res per alt, que no podran anar a la seva com si tot això del dret d'autodeterminació fos una qüestió de controvèrsies al Parlament de la nació.

Mentrestant, les teles espanyoles han seguit els itineraris Pujol com si totes s'haguessin convertit en pura teleescombraria. Han aconseguit que ens desaveséssim de fer un cop d'ull a la Caverna. L'hem enviada a l'infern, d'on no hauria d'haver sortit mai. El tema Pujol ens ha deixat astorats, no cal dir -ho. Tant, que, després d'haver fet les primeres consideracions, hem callat. I els murmuris que ens entraven pels diaris de Madrid i les piulades dels digitals espanyolistes han aconseguit el pur efecte bumerang.

El ‘show' de la V, la Ve baixa, la ve de victòria, la de votar, la de via. La ve baixa de llibertat ens acompanya encara i esquitxa de dubtes la fresca d'aquest estiu, que si no serem prou gent, que si no hi ha prou busos reservats. Tant és així que, fins i tot els que sabem que ja fa dies que els autobusos de Catalunya van plens i que cal reservar a Aragó i a Catalunya Nord, fins i tot nosaltres hem dubtat de tot plegat. Hem vist Barcelona buida, com una ciutat abandonada. Només hi voleiaven quatre estelades just damunt la bifurcació Gran Via de les Corts Catalanes - Diagonal.

Avui, dia 20 d'agost del 2014, partits polítics, l'ANC, Òmnium, associacions diverses, vaja, tothom, ja fa dies que han escampat que cal anar a omplir la Ciutat Comtal, que no se la pot deixar buida. Sinó, sinó corre el perill de ser envaïda del tot pels guiris.

El que no fa cap gràcia és la guerra a Ucraïna, la d'Israel-franja de Gaza, la Inquisició espantosa a l'Iraq amb el corresponent bombardeig. No fa gràcia que a hores d'ara encara no sapiguem si hi ha una pregunta amagada sota la rajola, no fa cap gràcia que haguem hagut d'assistir a una querella de la família Pujol contra els bancs que han filtrat l'existència dels seus comptes.

I he fet bé d'esperar al darrer moment. Ara mateix, a les notícies una bona notícia surt de la Universitat Catalana d'Estiu, Convergència, ERC, ICV i CUP han declarat que es reafirmen en la decisió de fer la consulta el 9-N i han afegit que, en cas que el govern de l'Estat espanyol impedeixi de fer -la, es reuniran per decidir les accions que prendran, fidels al camí del dret a decidir que un dia van votar, junts, al Parlament de Catalunya.

L'absència d' Unió ha donat sentit a les declaracions, aparentment frívoles, fetes per diverses personalitats del partit d'en Duran. Però l'estiu encara no ha acabat i, com fa la dita, mentre hi ha vida hi ha esperança.