Hipocresia horària

El Parlament de Catalunya ha decidit crear una comissió amb l'encàrrec d'estudiar, debatre i, si és el cas, arribar a conclusions que es puguin convertir en normativa legal, amb el lloable objectiu d'adequar els nostres horaris als paràmetres existents als països de nord enllà on diuen que la gent és noble, feliç i etcètera. Fins ara les opinions de molta gent diversa que han recollit els mitjans de comunicació i, per descomptat, els savis tertulians pagats amb els pressupostos de tots, han coincidit que no només és raonable avançar en aquesta qüestió de la compatibilitat dels horaris amb la vida quotidiana sinó que fins i tot és una mesura gairebé indispensable i fins urgent. En aquest cas els parlamentaris no han anat a remolc d'una demanda o clam ciutadà sinó que han entès que aquesta és una qüestió que, tot i que potser ara com ara no té un suport popular gaire clar, convé entrar a analitzar-la detingudament per tal de poder fer les recomanacions més adients que facin possible en un futur no massa llunyà l'objectiu de normalitzar a l'europea la vida catalana. Entenc els seus arguments i comparteixo la noble finalitat que es persegueix, però auguro a la comissió un fracàs tant o més espectacular que la que havia d'il·luminar una nova llei electoral per a Catalunya. Perquè, com es pot ni tan sols parlar d'ajustar els horaris perquè es pugui dinar a la una i sopar a les nou del vespre quan la mateixa Generalitat ha decretat la jornada intensiva als instituts? És a dir, la mainada, els receptors de la nova orientació horària, resulta que obligatòriament hauran de plegar a les 3 de la tarda i, per tant, començaran a dinar a casa seva a partir de les 15.30, això si tenen la sort de viure a prop del centre educatiu, és clar. O és que pretenen que s'alimentin d'un Donut i una Coca-Cola durant l'esbarjo de vint minuts que tenen de pati? Quina manera és aquesta d'educar els nostres infants en els nous costums horaris que tan innocentment es volen implantar? El primer que haurà de fer la ponència és mirar dins mateix de la casa, detectar-ne les falles en aquesta matèria i intentar posar-hi remei. Tindran molta feina per fer ja que als costums de tants anys s'hi afegeixen les normes decretades que no van pas precisament en aquesta direcció. Per no parlar, és clar, dels horaris de les discos i de les terrasses, on sembla que hi hagi màniga ampla per passar-se pel folre els horaris establerts i donar pel sac els soferts i indefensos veïns.