Tornar a la terra

En el món de dalt hi han passat moltes coses des que, amb el propòsit d'acordar el final de la lectura amb el d'aquestes ombres, he devorat pàgines i pàgines de La muntanya màgica. Clawdia Chauchat va tornar al sanatori Berghof, però acompanyada d'un altre home malalt amb una personalitat immensa que va causar admiració i respecte en Hans Castorp. L'home, Mynheer Peeperkon, va pagar nits d'alcohol i exquisideses a uns pacients que, això ja em va sorprendre en la meva lectura juvenil, no acaben mai la gana mentre semblaria que les dècimes de febre tuberculosa fan que tinguin la libido excitada. El cos domina en la malaltia, tan humana. Peeperkon va desaparèixer (no diré com) i se'n va anar madame Chauchat, deixant Castorp en un estat d'apatia que comença a retornar-lo a la plana. Mentre encara és a dalt, un dia juga al solitari i no fa cas al temor de Settembrini davant de la possibilitat de la guerra, que arribarà. I jo he pensat que, llegint La muntanya màgica i encara que senti que ressona en el present, potser m'he entotsolat sense fer prou atenció a les guerres i els horrors actuals del món de baix.

El cas és que un dia va arribar al sanatori una jove amb unes dots vidents que s'aprofiten per a unes sessions d'espiritisme, en una de les quals Castorp invoca l'esperit de Joachim Ziemssen amb un èxit aterridor. Sí, el seu cosí va morir (o, com s'escriu a la novel·la, va tornar a la terra a la qual tots hi hem de tornar tard o d'hora) al sanatori després de satisfer la voluntat de fer-se soldat al món de baix. Però, com va dir el doctor Behrens, el cos triomfa i, oposant-se a la voluntat de l'ànima, deixa en ridícul els ambiciosos que manifesten que hi està sotmès. També és el doctor Behrens qui diu que la mort no és res perquè un no l'experimenta: venim de la fosca i anem a la fosca. I el narrador abans haurà dit: “La nostra mort ateny més als supervivents que no a nosaltres perquè [...] la dita del savi jocós té plena validesa espiritual en la mesura que mentre nosaltres existim, la mort no existeix, i que, quan la mort ve, nosaltres no hi som.”