Vida Rural

Quan l'astronauta Neil Armstrong va baixar de l'Apol·lo 11 i va trepitjar la lluna, els habitants de molts racons de la ruralia catalana es van perdre les imatges d'aquell episodi. I no només perquè no tenien televisors, sinó també –i sobretot– perquè l'electricitat encara no havia arribat als seus pobles. Ni tampoc l'aigua corrent, ni cap dels avantatges que avui considerem imprescindibles. Però ja llavors aquestes zones estaven immerses en un seguit d'alteracions radicals que provocarien en poc temps la desaparició de les seves estructures econòmiques, socials i culturals. La irrupció de la modernitat va capgirar per sempre més unes formes de vida tradicionals que avui ja només formen part dels records d'un passat boirós molt menys llunyà del que sembla.

Aquestes reflexions les feia uns dies enrere, quan vaig fer una nova visita al Museu de la Vida Rural, a l'Espluga de Francolí, un imponent espai que, només travessar la porta, esdevé un viatge virtual fins al món dels nostres avis, quan la vida quotidiana era pura supervivència i l'enginy, un valor indispensable per tirar endavant.

El Museu de la Vida Rural t'insereix de ple en el món de la pagesia i de la ramaderia ancestrals. Però també t'obre una escletxa per visualitzar com era el dia a dia d'una comunitat abans que els nous temps foragitessin per sempre més unes maneres de viure lligades a l'entorn i a la realitat més propera. Una visita a aquest espai us permetrà saber què era una cadira paridera o un cistell pelapatates, i també descobrir com era l'existència amb els quinqués en lloc de les bombetes, les mules en lloc dels tractors o els safareigs en lloc de les rentadores. Però no hi espereu trobar sentimentalismes fàcils, discursos carrinclons ni llàgrimes prescindibles. Al contrari, aquest retorn al passat es fa amb l'ajut de les noves tecnologies, amb la mirada –també– posada en el futur i conscients d'escriure una història en majúscules.