Ombres d'estiu
El retrat més íntim
He acabat de llegir les 969 pàgines de les quals consta l'edició en català de butxaca de ‘La muntanya màgica' i no hi he trobat el fragment que em semblava recordar en què, evocant Hans Castorp la nit de Carnaval durant la qual va estimar el cos de Clawdia Chauchat com si visqués en un somni, ella li donava el seu retrat interior. Recordant-ho, però a la fi imaginant-ho com moltes vegades hi convida la novel·la, no vaig escriure'n a propòsit del passatge en què, un cop la dama russa ha abandonat el sanatori, Castorp contempla i prem contra els llavis la penyora de l'estimada: “una placa de vidre en un marc tot prim, que calia posar a contrallum per veure-hi alguna cosa: el retrat intern de Clawdia, sense cara, però on es podia reconèixer la delicada ossada de mig cos en amunt, envoltada pel besllum espectral de les suaus formes de la carn, amb els òrgans de la cavitat del pit...”. Una radiografia.
Què és un retrat? O, millor encara, què vol ser un retrat? L'intent, potser, d'expressar a través de la representació d'un cos (i, per tant, d'una imatge del seu exterior, fins i tot de la seva aparença) alguna cosa interior de qui es retrata? De fer visible alguna cosa invisible? D'apropiar-se d'aquest cos o, a través seu, d'alguna cosa que no ho és?
A La muntanya màgica, la malaltia fa present que el cos és inseparable de l'esperit. La malaltia, a parer de Hans Castorp, fa que Clawdia Chauchat sigui lliure, no se sotmeti a la moral imposada i als homes que l'estimen. Se'ls hi escapa. L'atrapa el doctor Behrens amb els retrats pictòrics que en reflecteixen la seva pell transparent? Hi és Clawdia Chauchat en aquesta radiografia que el seu enamorat conserva com un retrat íntim? Potser aquesta placa simbolitza l'intent de l'art per arribar a un interior que, amb tot, sempre es resisteix. O potser, de fet, li fa present a Hans Castorp que l'amor “és simpatia per allò orgànic, l'abraçada commovedorament voluptuosa d'allò que està destinat a corrompre's. Si la pròpia radiografia fa que Castorp es vegi dins la seva tomba, en l'esquelet de la seva estimada hi veu l'amor... i la mort.