En aquesta festa mundial de la mort

Un amor perdut em va dur a llegir per primer cop ‘La muntanya màgica' i un amor viu m'ha retornat 33 anys després al “món de dalt”. A aquest últim li dedico aquesta sèrie escrita a propòsit de la història d'un personatge que, a parer del narrador, “no tenia en compte les pròpies coses, a causa d'una certa arrogància en confondre les ombres per coses i, en les coses, veure-hi ombres”. Potser a mi em passa alguna cosa semblant i, com ell, sóc una fràgil criatura de la vida. En fi, també les dedico als amics del pis de baix pel món compartit durant els dies en què llegia la novel·la, imitant l'horitzontalitat de Hans Castorp, i escrivia aquestes ombres. I als lectors que em van animar a començar-les, als que me les han comentat i als que n'han fet un seguiment amb el qual potser han recordat la pròpia experiència del “món de dalt” o, i això seria meravellós, han tingut ganes de pujar-hi.

Jo en baixo amb recança perquè una narració d'aquesta volada, que fa sentir el respirar d'una època que a la vegada transcendeix per continuar-nos revelant sobre l'experiència humana, s'abandona amb la tristesa de deixar un món que, d'altra banda, sempre et queda. El tenia, però se m'ha renovat i eixamplat amb tot el que m'ha commogut i fet pensar sobre el pas del temps, el fet que la vida és morir, el misteri de l'enamorament, el poder del cos, la temptació de la inactivitat i tantes idees que s'hi exposen. Com diu Settembrini, les coses interessants sempre et posen una mica la pell de gallina. Encara més. Com li passa a Hans Castorp, mentre escolta El til·ler del Winterreise, de Schubert, hi he trobat un “objecte espiritual”: “Un objecte d'importància [...] perquè duu més enllà, perquè és l'expressió i l'exponent de tot un món de sentiments i conviccions.” Hans Castorp abandona el món de dalt per combatre a la Gran Guerra. La guerra encara continua al món de baix i és per això que el final de la novel·la també ho pot ser d'aquestes “ombres”: “En aquesta festa mundial de la mort, en aquest terrible ardor febril que encén tot el cel plujós del capvespre, també s'elevarà alguna vegada l'amor?”