Les “nenes” de la carretera de Llagostera

La tranquil·litat circulatòria que han aportat les variants a les poblacions ha tingut el seu contrapunt en la crisi d'aquells establiments típics de carretera: bars, gasolineres, restaurants, etc. A Llagostera, deu anys després de la desviació del trànsit per la variant, s'acaba d'aprovar el projecte de condicionament d'un tram d'1,2 km que va des de l'enllaç est (el de la banda de l'antiga fàbrica Pascual) fins a l'anomenada Casa Blanca, on encara no s'ha projectat la rotonda més necessària a uns quants quilòmetres a la rodona, malgrat que el pressupost d'obres és de 2, 6 milions d'euros. No tinc cap dubte que la reforma –renovació del ferm, voreres, aparcaments, drenatge, senyalització, enllumenat, etc.– dinamitzarà l'antiga carretera, coneguda pels noms de carrer Panedes i del carrer Camprodon, però també cal preguntar-se si en temps de penúries com els actuals, aquesta és una obra prioritària per al poble. En tot cas, és com a mínim sorprenent la diferent valoració que en fan l'equip de govern de CiU, en contrapartida a l'Alternativa per Llagostera, el grup que fa bandera de l'antic govern de l'Entesa. Són dues exposicions tan antagòniques que algú no diu tota la veritat. La història de la carretera ve de lluny. Porta el nom del poble del Ripollès però no hi té res a veure. És en reconeixement del diputat Francesc Camprodon Lafont (Vic, 1816 - Cuba, 1870), que va ajudar a aconseguir que la carretera passés per dins el poble, ja que un municipi veí pretenia que passés a 5 km! De fet, uns anys més tard (1892) es va establir un altre debat quan tocava traçar la via del Carrilet. Un emprenedor va iniciar la construcció d'un hostal a la carretera, però durant 80 anys van quedar els fonaments i les parets. El tren va passar per l'altra banda del poble, on hi ha el bar El Carril. Precisament, la Lola Butiñach, la riallera Lola del Carril (E.P.D.), va ser la impulsora de les trobades anuals de les anomenades “nenes de la carretera”. Es tracta d'un sopar anual, de dones que han o havien nascut i viscut al voltant dels carrers Camprodon i Panedes, i que encara es troben, ara per dinar, independentment que visquin a altres zones de Llagostera o a pobles veïns. La Maria Cabarrocas va fent unes glosses de la història comuna del veïnat en uns versets deliciosos.