Incombustible

Des que Jaume Vallcorba ens va deixar, fa vuit dies, diversos comentaristes, com ara Bernat Puigtobella a la revista Núvol, han recalcat la línia molt determinada, personalíssima, per què en Vallcorba va prendre partit a l'hora de triar els autors que publicava a Quaderns Crema, fossin contemporanis (aleshores poc coneguts), com ara Quim Monzó o Sergi Pàmies, o bé autors clàssics (però força oblidats), com ara Trabal o D'Ors. Ara bé, per determinada que fos la seva línia, potser també val la pena recalcar l'extraordinari eclecticisme de Vallcorba: va arribar a publicar des de Eça de Queirós i Gérard de Nerval fins a Nadejda Mandelstam i Alfred Polgar, per no dir res dels contes africans de Marie Ndiaye, la primera novel·la en català de Jo Alexander, o els relats holocaustians d'Imre Kertész, Liana Millu i Petr Ginz. (Jo i molts altres vam descobrir tots aquests autors gràcies, precisament, a Quaderns Crema). A més a més, les traduccions de Vallcorba sovint s'avançaven, i molt, a les d'altres mercats literaris. A tall d'exemple (per bé que anecdòtic), el 2008, un oncle meu se'm va queixar que la versió anglesa de Les Benignes de Jonathan Littell –que frisava per llegir– encara no havia aparegut. Quan li vaig dir que l'havia llegit en català feia gairebé un any, va quedar de pasta de moniato. I, actualment, els lectors anglesos estan redescobrint El món d'ahir, de Stefan Zweig, un llibre que Vallcorba va publicar fa 13 anys (quan en vaig parlar a Anglaterra, aleshores, ningú no en sabia res). A més a més, 30 anys abans que s'acabés el segle XX, Vallcorba va aconseguir crear un model editorial eficaç per al segle següent. Al cap i a la fi, què són totes les petites editorials noves que estan apareixent aquí (i arreu d'Europa) com a reacció reeixida als nombrosos canvis tècnics i comercials en el món del llibre, sinó uns Quaderns Crema en miniatura?