A la tres
Causes d'artifici
Treballen a pes i sense gaire èxit, els desestimen un 80% de les denúncies”
Es presenten com un sindicat, però no tenen cap representació institucional i la seva única activitat, coneguda i amplificada desmesuradament per mitjans de comunicació públics i privats, és la presentació de demandes judicials contra persones, partits i entitats d'esquerra i/o nacionalistes. Situats ideològicament a l'ultradreta, treballen a pes i sense gaire èxit si es té en compte que presenten als jutjats un centenar de causes anualment i més del 80% són desestimades en primera instància. Primer presenten una denúncia, que els surt de franc, i si no prospera tiren endavant amb una querella, procediment pel qual han de desembutxacar alguns milers d'euros que recullen –diuen– per subscripció popular. El ressò mediàtic els surt gratis, qualsevol escrit que presenten als jutjats és elevat a la categoria de causa ferma i després, quan els els desestimen, s'estan prou de donar-hi publicitat. I no es pensin que treballen molt a l'hora de presentar denúncies o querelles. El més fàcil és anar recollint tot allò que publica la premsa enemiga del destinatari de la denúncia, un simple copia i enganxa i apa, cap al jutjat. L'altra opció és apuntar-se a causes judicials obertes com ara el cas Nóos, els ERO d'Andalusia...
Ara la seva fixació és Catalunya i el procés. La seva darrera gesta ha estat la denúncia contra la presidenta de l'ANC, Carme Forcadell, per sedició i rebel·lió. Abans, però, ho van intentar amb el president Mas i el jutge els va acusar d'intentar construir artificialment un delicte imaginari, per no parlar de la denúncia contra els 33 magistrats que van signar un manifest en favor del dret a decidir, contra la Fundació Nous Catalans per apologia de l'independentisme o les vuit peticions al govern del PP perquè apliqui l'article 155 de la Constitució i suspengui l'autonomia a Catalunya. Això, per si no ho sabien, és Manos Limpias.
