Turisme d'estiu

Encara que no ho sembli, al Ripollès hi ha més atractius turístics, a banda del romànic i els espais naturals de la Vall de Núria. A Campdevànol mateix, un municipi d'història recent on els carrers són d'una amplitud postromànica i per on no consta que passés mai Girbert d'Orlach –de fet, tampoc consta que hagués estat mai a Ripoll–, i on no hi ha constància que Guifré el Pilós parés mai ni que fos per pixar. Més amunt, a Gombrèn, sí que han aconseguit tenir un museu d'un personatge imaginari. Hi ha un espai per a turistes de l'interior sobre el comte Arnau, fet amb les sobres de l'attrezzo d'una sèrie de TV3 sobre la mateixa llegenda. Exactament el mateix que podria significar un museu sobre El capitán Trueno, La vella bacallanera o Roberto Alcázar y Pedrín. Sobre aquestes mentides es fan fires, trobades, excursions de gent gran i convocatòries dels mitjans. La descaradura s'ha dut als límits de convocar les poc il·lustrades autoritats del sector trepa a commemorar l'Any Girbert, ja fa temps, en contra de les evidències històriques, o a convèncer els forasters que el comte Arnau era un ripollès de soca-rel. Ara que sembla que els fastos del turisme de platja minven, algú ha pensat que els atractius turístics del Ripollès poden ser rendibles. En aquest sentit, s'està venent una proposta que consisteix en la ruta dels set gorgs, o de las siete cascadas, segons l'idioma dels prospectes. És el nom que algun espavilat ha posat a la zona del torrent de la Cabana. Ningú del territori ha decidit mai si els gorgs són sis o vuit. Si han decidit dir-ne la ruta dels set gorgs només és per les connotacions cabalístiques de la xifra –Els set magnífics, El setè art o el siete lo pago triple. Això que en diuen ara el camí de les basses i la serra d'Emprius es va posar de moda els anys vuitanta i per raons alienes al desenvolupament turístic. Els caps de setmana d'estiu i tardor o per Setmana Santa el fet que algú ho descobrís va fer que el torrent de la Cabana s'omplís de joves de l'extraradi barceloní, carregats de cerveses, licors i enormes radiocassets que feien tremolar els bars i botigues de Campdevànol quan hi irrompien. El fet que hi parés el tren tan a prop el va convertir en un centre d'allò que actualment s'anomena turisme de borratxera. Campdevànol va haver de prendre pel seu compte, sense ajut institucional, mesures per aturar-ho. Ara ja no vénen els mateixos, ara vénen els qui busquen i compten els set gorgs.