Mireia

És una esportista excepcional i els conciutadans ens en sentim orgullosos, i més quan no amaga la condició de badalonina i es mostra fidel a les arrels de barri, identificada amb un poble que fa anys li donà l'oportunitat de fer el pregó de festes, en un discurs intel·ligent en què fins es permeté ser crítica amb algunes polítiques municipals. Mireia Belmonte és un valor en alça.

És veritat que passa els dies al Centre d'Alt Rendiment i que ja fa un parell d'anys està federada a Múrcia, per unes estranyes conxorxes que la feren dubtar fins i tot de continuar en l'alta competició. A part d'això, presentada com a badalonina i en alguns casos com a catalana, també és veritat que mai no l'hem vist agafada a la senyera, encara que ha declarat que veuria bé l'existència de seleccions catalanes competint amb les espanyoles, tot i que, assegura, “ara formo part de la federació espanyola, i aquest tema no és la meva prioritat”. Queda dit, per situar-nos.

En temps de vaques magres, García Albiol s'ha agafat a la figura de la nedadora, i en una decisió íntegrament personal ha declarat que al proper ple municipal portarà una resolució per declarar-la filla predilecta de la ciutat, assegurant-se una glamurosa fotografia. Fins és normal que l'alcalde popular i populista aprofiti l'empenta de la Mireia, cosa que ha fet en recepcions extraordinàries i inventant el macroprojecte d'un complex esportiu presidit per una piscina olímpica que portarà el nom de l'esportista, amb la qual ja ha presentat conjuntament el projecte i s'ha fet les fotos de rigor, malgrat que l'Ajuntament no té ni un ral per dedicar-hi. García Albiol en sap, d'aquestes coses, i de la rendibilitat política que li dóna determinada companyia.

La ciutat és més complexa, com també ho és el país, i fa certa basarda veure Mireia Belmonte utilitzada políticament en un joc d'interessos inconfessables. La noia és llesta i s'ha creat una estima entre la seva gent. Seria una llàstima que es cremés en el parany de la política partidista, al marge que segurament hi ha una activa llista de conciutadans que mereixen, tant o més, el reconeixement de fill predilecte. Potser la decisió més intel·ligent de Mireia seria renunciar a reconeixements que no van gens amb ella.